Bon dia.

És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.

Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida

com en la conxinxina.

Saber si van,

si estaran, 

si fan o estan,

treballar a cegues, 

menjar cebes,

i examinar

sense estudiar.

Un camí, una ruta

i el soroll que eructa, 

apressats i junts

com els difunts,

sense pena, ni glòria,

ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió

en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,

cents, cents, cents, 

i per això;

en sobren quatre-cents. 

Des de la reforma

a la desforma,

i sempre violentant,

a l'estudiant,

des-educant

encarint i malbaratant,

i posant una coma,

que borra i és de goma

i que mata tal com sona,

a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,

què més, sí són mestres, 

per sabedors,

coneixedors i educadors, 

arbitraris,

i certament partidaris, 

d'un nou canvi

per al recanvi,

i un conseller,

però mestre i del carrer.