Un dimarts qualsevol

Molt bon diaaaaaaa....

Sou la meua gent,

sou, el bestiar famolenc... 

Comença la setmana 

amb Sol i lleganya, 

bon dia com cal 

en un dimarts habitual, 

preparant el nou caminar 

i buscant entre els dials 

els grats sons musicals. 

I així he trobat al gran Marley, 

i he cridat; weiiiiii..! 

I m'he torbat amb notícies, 

unes amb no, i altres amb delícies. 

Moltes mentides de jutjats 

i les mitges falses veritats, 

i on brollava el caos de l'atur 

que tant preocupa el futur. 

Manipulacions laborals, 

baixada de sous i jornals. 

Pujada d'impostos, 

i no podem ser costos. 

Moren així els drets socials, 

i les persones com a tals. 

Esport, esport, esport, 

l'esport és el que més prima, 

per contrarestar la llàgrima, 

màrqueting per a caps rentar, 

són estes, les pastilles per oblidar. 

Però sempre mana una, 

la estrella de la comuna, 

una notícia notable 

que tots em de sabre. 

""Cagar a l'aire lliure..? 

Déu ens lliure...!"" 

Al Marroc, a Mongòlia, 

a la Xina i a la Índia, 

és té que denunciar, 

és té que eradicar, 

si al camp van a cagar 

els secs pous al filtrar 

les aigües poden contaminar. 

Que vergonya senyors, 

les seues preocupacions. 

Ja no sé qui sóc, 

ni si estic o no en el joc, 

pobre bestiar, rebrot, 

pare, fill, germà, net i nebot.