És cert que esperava premi o castic…
Tot este temps pagat i que ara em falta,
Eixit del fang vaig anar amb impol·lut tatuatge
Incendiari de la fe, perduda com a torxa
En foscor intemporal decapitant dies,
Encreuant l'arpa amb què el vers ens adorna.
Els meus ulls veuen el ramat perdre's en la pols que alça
-el rastre fàcilment és reconeixedor-
La temptació d'empunyar el que queda del disbarat
Em fa ingrat cada pas
Ara que els bàrbars, incorruptes
Somriuen amb el rostre cansat de burlar-se de l'espill.
Juan José Arnés Pintiado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada