Turbi-Bartolomé

Ja sonaven els ocells

entre el cantar del vent,

i el sol era blau al cel

al ser corresponent.

Calma i serenitat,

i ballaven totes elles;

plenes de felicitat

al compàs les estrelles.

Estranyaven estes coses

en la franca vesprada i nit,

en ballar totes juntes  

amb el sisè sentit.

El matí era aclaridor

del que anava a succeir, 

doncs amb eixa brillantor

no s'havia de sofrir,

demostrat ara l'esplendor

del que anàveu a conquerir.  

El sol estava radiant,

i les estrelles ballant,

el vent sorollava cantant

i els ocells sonant.

Blau i clar, serè i bo,

i la lluna a la seua part;

descansava al seu tro

bressolant al Marc. 

Les hores són passades,

ja és de domini públic,

les sensacions viscudes

d'un univers llest i pràctic,

i ara dir.. tots junts:... Fantàstic...!!

Anna Egea

Falten al món cançons

que ens facen ser humildes,

dades de grates musiques

en esperits i il·lusions.

Però renaixen moments i emocions,

entranyables records d'aquells dies,

aquells, aquells que al cor duguem,

i que en estes mencionades dates,

precís és, que ens acompanyen.

Entre regals i engalanades taules,

sonen les sempre nadales,

records i coses dels aniversaris;  

com la de Anna Egea Quilis. 

Bon Nadal

El fred hivern ja està ací

i estem en Nadal.

Mes que hi haja forta crisi

recorda viure-la com cal,

amb el sentiment de l'únic proposi;

per la salut, la pau, l'amor,, i el festival..!!!  

BON NADAL....!!

------

Nit d'emoció
i de bon profit,

amb franca il·lusió
i un bon dit;
és el moment i l'ocasió
per al... BON NADAL....!!!
------

Fosca i freda és la nit,
que plena d'il·lusió,
no es mor en el oblit
entre el somni i la satisfacció,
un sentiment esplèndit
i una fidel emoció;
i una bona nit....;

BON NADAL...!!!


Tots reunits
al voltant d'una taula,
cors en pau i ben reblits
fent d'allò alguna faula
i recordant als fugits.

BON NADAL...!!!

I després de les vacances...

Després de les vacances

toca començar,

han sigut llargues,

però és l'hora, a treballar..!

I cert és que no estic

a hores d'ara preparat,

doncs estic molt ferit

pel fort refredat.

Me cau el moc,

tinc forta tos,

m'agafa un sofoc

pel mal de cos.

Però és hora,

d'anar a treballar,

si no em presentara

que podria passar??

Faré com els espartans,

o com aquell legionari,

que no mai van al "botiquí",

per no portar el cap baix del braç

o dintre un cabàs.

Però estic ferit,

per aquest refredat,

moment maleit

sense cap debat.....

.

 Attttttxuuuuussssssss....ss...  inf.... inf.... Atttttttxxxxxuuuuuussssssss.....!! Collons..!

La puta crisi

Mirem als voltants

amb el caminar,

i analitzant al mirar,

però veiem farsants 

que ens fan pensar.

Ara sols quatre,

són els indignats.

Escoltem la radio,

i observem la televisió,

i al diari l'opinió

també té contradicció.

Entre les nuvolades del dia

i tot el que ens envolta,

no ens estranyaria

que hi haguera una revolta.

Revolta de la ciutat,

untada d'impotència,

que fa d'esta realitat

una incongruència.

La crisi passada, 

o la que estem sofrint,

i la que està ja preparada,

suposat del que patim. 

El gasto és tan elevat

que és impossible i prou,

i per les faltes del recaudat

veiem les banyes del bou

quan perilla el nostre sou.

Ara sols quatre,

són els indignats.

Nefasta és la piràmide

i els escalons de la societat.

Soroll i veu unànime

d'un poble contrariat.

Uns per crear-la,

altres per no aguantar-la,

els arrimats per ajudar-la,

i els tercers;

els tercers a cagar-la.

Ara sols quatre,

són els indignats,

però fins a vint i quatre

seran els enfadats.

Perdran el treball

acabant-se els diners,

i en un vadall

la vivenda després.

Es desfarà la família

i caurà la societat,

brollant la ira

per la necessitat.

Entre les boires del dia

i tot el que ens revolta,

tancar els ulls voldria,

i com si estigues solta;

haver fugit i escapat

per l'infinit del descampat.

Carleta, tranquil·litza't.

Calma tensa a l'espera, 

del moment i del lloc, 

alçaria el vol en polseguera 

si a mi em tingueres que pegar el toc.. 

Un, dos i tres,

resisteix remordiment, 

elles són culpables  

embrolladores sense forment. 

Calma tensa, aire pur,

sent-he viva, 

somriu indiferent el seu fur

i victòria conquerida.

Un, dos i tres,

panxa, cul, i ses..!!! 

I per tu,

" Que eres l'única Reina meua..."

 Un bes..! 

Per l'estat d'esperança 

brilla per tu este dia.

I sense cap mancança

et desitgem alegria,

felicitat i bonança

en la senda que ens guia.

Ali, ali, ali; Feliç Aniversari...!!!

Un ram, preciosa cosa, 

que entre els clavells més bells 

sense espines té una rosa, 

i siga en vers o en prosa; 

t'envegem els més vells

per ser xica tan joiossa , 

la que fa sentir-nos cabdells, 

per ser nos, tan poca cosa.

Entre les boires d'un present

Entre les boires del subconscient

s'instal·len volers d'amor;

els que tinc de tu,

els que són tan meus,

els que lluiten en sentiment 

i afermen guanyar-li a la por;

per definició, per coherent. 

Entre les boires del passat

i les que s'assenten al present,

m'abroma el cru suposat

que sóc un feble portent.

Humil i servil en la posició

entre les forces del posicionament,

i pensant que la qüestió; 

és la falta d'establiment

d'igualtat al naixement.

Entre les boires i la distinció

la ràbia està candent,

mirall d'impotència a la cançó

o en la lletra d'una oració.

.......entre les boires del subconscient,

s'instal·len sempre, volers d'amor,

i somnis vius, poble errant, i tolerant.

Entre les boires del subconscient,

pobre del poble, gens content.

A la reunió

Entre el deure i el faré

entre la fortor i dubte,

pense i repense

al fil d'un suspés,

i mal és que em trove

pensant actuar bé.

Per eixes que milloraré,

en la propera, que ja ve.  

Amb pluja

Ja no veig el blau cel

ni els estels en la nit,

ni la Lluna, ni Júpiter, ni el confí.

Està quiet el sol

i no calfa en el fer,

a hores d'ara s'ha amagat,

doncs un núvol passatger

davant d'ell s'ha instal·lat.

Sols veig la pluja

darrere de la ventalla,

dia humit i nit fresca,

activitat que res aconsella

i ganes que no presta.

La pluja pararà

i el cel escamparà,

i tornarà el blau cel

amb rosca de pa i mel.

I quan caiga la nit

i la negra foscor,

sempre nostra lluna

mostrarà la brillantor

dels estels en esplendor.

I naixeran les rimes,

que per sempre seran dites,

i en la tranquil·litat immersos

brollaran bonics versos. 

Un llibre

"Juntes les lletres, o no, 
un vot al món i per alterades; un relat".

Amb les històries i aventures 

i els somnis per imaginaris, 

viatgen juntes les lletres ordenades, 

estranyament o no conjugades,

enfilant-se al vol més alt, 

donant un vot al món i a l'infinit.

Als assentats amb les lletres

relax d'amor i corsaris, 

i sonen per alterades tecles

els sons de les músiques,

serpentina per un salt;

crit d'un relat conquerit.

"Amb les històries i els somnis,

viatgen estranyament, 

enfilant-se, donant als assentats relax,

i sonen els sons, 

serpentina, crit d'un relat.

I aventures per imaginaris,

ordenades, conjugades,

al vol més alt, a l'infinit. 

Amb lletres d'amor i corsaris,

tecles de les músiques, per un salt;

relat conquerit."

Si no em veus..

No em veus al Blog
i penses que no hi sóc,  

ocupa't, tal i com jo estic;
fins a sentir-te eufòric.

Perdut

Si perdut em trobara en el descampat de la soledat
i me'n adonara que no sóc un príncep blau,

no tindria cap repercussió,
tornaria a estar al cap davant en la pau i la serenitat,

 mes que perdut estiguera al descampat. 

Perdut al món de les sendes i dels camins,
 els que circulen sense ruta ni destí, 

sense foc ni barret, sense capa ni somni,
lletra en l'aire i pit obert. 

Si em trobara perdut sense tu,
no perdria mai la pau,

 ni l'amor, ni la llavor en descendència. 

Si perdut em trobara amb mi caminaria;
l'essència del faller.  

Els pobres Grecs ja estan secs.

La pobra Grècia

se'n ha adonat,

esta fal·làcia 

els ha ofegat.

El banc monetari

i l'Euro-zona,

al pobre becari

se li amuntona.

Manen de sa casa

paisos més potents,

furgant la carabassa

embargant a la gent.

I estimen en fer

un referèndum,

i sobre este menester

Europa fa bum..!

Parla la Merkel

i el Sarkozi,

amb un crit al cel

pel lleig proposi.   

Però pujen els impostos

i la primera necessitat,

amb l'increment dels costos

i baixada del assalariat;

s'han quedat com abadejos

i en la precarietat.

Els pobres Grecs,

ja estan secs.

Però exigixen un esforç

i rebaixada del endeutat,

pensant fer-los un rescat

i manar de tot l'estat.

El poble té la paraula,

després, ja no serà faula.

Però si ell no paga

o si se'n eix...;

preparem-nos 

a fer el fava

i quedar-nos

com aquell peix,

i que aquell deute,

a nos, no ens aprete.  

I el tal Papandreu

que ja està prou greu,

perd credibilitat

dins del mercat.

Amb la que està caient,

on tot està tant calent,

fa una pregunta de valent:

-voleu morir cremats

o estimeu fer-ho ofegats?

     

Hallowen i Tots Sants

                     

Tradició estrangera

a les nostres terres,

canviar-les calguera

per ser forasteres.

La nit de les ànimes 

i el dia de Tots Sants,

molló de mentides

per als ciutadans.

Tots a per flors

per lluir-se als cementiri.

Clavell, cala i lliri,
més roses i gladiols. 

Però ara tinc a la testa

una mòdica activitat,

doncs me'n vaig a la festa

i ho faré disfressat.

I ningú em lleva de la ment

el benefici monetari,

ho implanten a la gent

fent-ho tot; més precari.

La nit de Hallowen,

i més pasta, me caguen.

El dia de després s'unflen les rodes.

Sempre hi ha coses que no cal dir ni nomenar. Toca ser coherent i ser cautelós, hàbil i ràpid de pensament en el moment de la parla i de l'expressió davant el posicionament. No podem caure en apreciacions personals ni en comentaris particulars, i en esta crua vegada, en les referències visuals que ja queden endarrerides en el record i marcades per la seua desfeta particular de cada cas. Sempre hi ha un moment, cadascun diferent de l'anterior, i amb conseqüències totalment opostes, com aquesta, amb tràgiques i fatídiques resolucions.

Cent per cent, s'ha de ser i estar al cent per cent, tan mateix es roda, ratllant l'impossible de la gravetat i de la velocitat, barallar-se dintre el risc entre la màxima recompensa i el mínim càstic.

 No sé si alguna vegada algú que no massa compren d'esta realitat, ha pogut arribar a comprendre el que realment és, no ho sé, jo crec que si és fàcil d'aclarir. Un segon és un món, un segon?... qué és un segon?... doncs sinó sabem el que és, podem preguntar-nos que és una mil·lèsima o una centèsima del mateix segon, doncs així és, sempre al límit, desafiant a l'impossible.

Un parpelleig, un simple mirar en rere o una mirada al més endavant verificant posicions del contrincant, qualsevol cosa, una mirada a la grada, a la bandera, a la maneta, ens pot dur; a l'errada, a la perduda de la verticalitat, allò que ningú vol i que molts tasten o han tastat alguna vegada; l'asfalt en el millor dels casos i a tota velocitat. Hi ha molta varietat d'errades i de "parceles", i de conseqüències; aquelles que tots tenen per assumides. Ara, després d'aquestos dies sense descans mental, tots tenen un malson i les mateixes preocupacions, mes que pensen que no va en ells, que no són o actuen d'igual manera. Doncs no, i sí, no hi ha cap diferència ni dubte. És pura lluita en buscar un espai, una derrapada, una passada, o eixa apurada cap a l'impossible, i tot açò, en benefici de l'espectador i d'una posició honrosa cap a la quadriculada blanc i negra, i lluitar, lluitar contra les manilles del rellotge per guanyar-li unes centèsimes de segon i tocar la glòria. Toca preguntar-se en aquestos dies, si la recompensa és suficient per calmar a l'ànima, ja que el sentiment i el desig de la pròxima cursa, sempre està ahi, corrent per les venes, i cursant per ser el primer en la propera revolta.
Ciao SIC

Joan Lancero Pavia

"És pel seu nou bateig

i li desitge;

que no li semble lleig".

Molt de temps que el conec

per gran i per homenet,

queda dit i és ell de fet

amb les arrels de Sant Joanet.

Un ex-company de treball

en un lloc de fred hivernal,

i en estes hores del badall,

recorde, un temps infernal.

Però allí laborarem

i ben bé que ho encertarem,

doncs dia a dia ens coneguérem

i empremta segur que deixarem

amb els que ens acompanyaren. 

Després de la partida,

per les jubilacions,

ens veiem en bodes i comunions,

i intentem riure per la parida

al retrobar-nos en defuncions. 

I estàvem nugats al correu,

per ser Mail i electrònic,

però ara toca el relleu,

doncs ho fa tot més ràpid

des de la nostra seu. 

Que siga benvingut

a les coses del Facebook,

i en aquestos Moments

dels meus Vents.

No conec la por,
ni l'or, però sí un tresor; 

Joan Lancero Pavia, 

amic des d'aquell dia..!  

I més coses ja no dic,

no per estar fàstic,

sinó per estar tip

i per la son ferit

al treballar de nit.

Bé, i que no caiga en l'oblit,
sempre ací, un AMIC....!

L'aportació no és salvació

Tenim por

i aportem la plata

per salvar-nos?

Cert és;

que amb l'or

la vida és grata

en alegrar-nos.

Mentre tant...

floreixen al món 

associacions,

i com tothom,

demanen donacions.

Mirem cap enllà

i fem l'aportació,

pensant en el demà

i en la qüestió.

Però:

dónes plata o dónes or,

al forat o al cremador..!

Marco Simoncelli (SIC)

Roda la roda

amb silenci i dolor,

soroll que és cura

junt al motor.

Roda la roda

i plens de temor,

l'última revolta

i la tristor.

Marco...:

del grup toca ser

i àngel dels rodadors,

els que guien en el fer

i beatifiquen els motors.

Homenatge als caiguts

i mestres de la velocitat,

recordats i volguts

per celebritat.

Sempre, sempre;

roda la roda,

i tindrem present, 

als fills del vent.

Enllaç: La pantanada. Com si seguera ahir.

No cal dir quin dia és hui.

Tots ho sabem. Tots l'esperem. 

Obligat és el fet i dia d'anar al cau faller,

allí on es reuneix un divendres la gent a sopar, 

i xerrar, i proposar, i fer de la imaginació un somni terrenal,

el que fa millorar i engrandir-nos un poc més si cap,

dintre la nostra humildat i el nostre poder en el fer amb il·lusió. 

Obligat per contagiat, 

cosa clara d'este fet, i del relat. 

La cabotà del dia del Pilar

Hui és el dia de demà,

si, del que va ser ahir;

i el que al passar també ho serà.

Passen els dies de festa,

la que no sé qué representa;

i dient que la gala ho presta.  

Passen al pas en honors,

desfilant imperiosos;

i pletòrics en suposats valors.

Gaudeixen de la nul·litat

del dia llarg empleat;

i de les brutícies de ser empleat.   

Gasten mils de milions

amb tanta maniobra i moviment;

i ací perden les raons. 

I el públic assistent

que acudeix a l'event,

actua molt conscient

cridant i contradient.

Desfilada militarista

davant la cort imperial;

i com a propi, el fanatisme altruista. 

I el que açò no ho compren

és bord o és dolent;

i mal fa a la resta de gent. 

Pense jo......:

..que, per reconéixer al Pilar

no cal fer-ho amb armament,

que és tradició al felicitar

en aprenentatge coherent.

Clàudia i Judith-2012

Entre les hores clares de la nit

i banyats per la frescor de la lluna,

conta el relat l'erudit

d'una alegria com ninguna.

Dia d'alegries i diversió,

d'actes i de sopars,

de fer realitat la il·lusió,

i de celebrar-ho als bars.

Ho conta i ho fa explèndit,

els moments i Nomenaments,

i contant-ho es torna en dit

per ser Clàudia i Judith,

i per que s'assabenten les gents

dels nostres grans portents. 

Que gran Honor;

és el tindre-vos, com a Fallera Major.!

Un mon en equilibri.

Estan de peu per apartats;

en este mon canviant i dolent.

Estan fugits d'amor i abandonats;

al bàsic que és conscient.

Estan decebuts i cremats;

tristos de la mentida en parlament.

Estan, i sols els enllumenats, 

per ocórrer el que es prevenia a la gent.

"Dolent i conscient,

parlament i la gent,

Apartats i abandonats,

cremats i enllumenats".

"Estan de peu

i estan fugits,

estan decebuts

i estan. 

En este mon

i al bàsic,

 tristos

per ocórrer".

Vuela con Paloma

Vuela sin delirio,
sin prisa, con tino,
pero cual corta el cielo,
y aterriza sin miedo
alas de acero.

Vuela tu, y la Paloma,
a la tierra que la toma,
ven, que nos alegra,
bondades de doma
cuando tan bella asoma.

Vuela sin prisa,
presto, y raudo, y veloz,
tráenos su sentimiento y su brisa
que ya demostró muy precoz.

Vuela;
cual el azote del viento a la vela
haciendo suya la mejor ola,
pero vuela, sin dejarla nunca sola,

Vuela el mar, el aire, tu tierra, aquí espero,
bellas y fuertes, y alas de acero.

Vuela tu, y la Paloma,
a la tierra que la toma.

Mor el divendres

"Hui és divendres i quedarà enrere el dia,

i poc a poc s'allunyarà la setmana,

però denou, naixerà altre i després altra, 

però sempre serà diferent, 

amb altres motivacions, activitats i preocupacions.

Hui morirà el dia, 

i clar, altres labors ens arrossegaran i espentaran, 

i aleshores, continuarem traspassant tan bona,

viva, pròpia i brava situació,

només en vista i visió del bé, i del record agraït en vida. 

També podrà deixar-se en l'oblit, 

simplement obrint aquell calaix de la tauleta del racó,

allí on es troben i estan les errades

que es perden i difuminen al fons del subconscient.

I clarament, desitjarem que el passar 

d'este viatge esmussador per les vies de la mina,

ens porten sempre, cap a l'esperança d'un millor demà."

Una albada en setembre

Baix la rosada estelada

d'un dimecres setmanal

vaig escoltar una cantada;

sorprés i emocionat per genial 

i per melòdica la dolçainada  

i el repic del so al tabal. 

Eren les dues de la matinada,

avorrit esperava  la son

desitjant una tranquil·la somiada.

La nit estava entrada,

amb la pau que buscava un son

agraït per la contagiada. 

"Baix la rosada estelada

eren les dues de la matinada

d'un dimecres setmanal,

avorrit esperava la son,

vaig escoltar una cantada

desitjant una tranquil·la somiada

sorprés i emocionat per genial,

la nit estava entrada

i per melòdica la dolçainada,

amb la pau que buscava un son

i el repic del so al tabal

agraït per la contagiada".   

Eren les dues de la matinada

i sorprés vaig gaudir de l'albada.

Fa dies, però...

 Ja fa dies que si no ho dic és perqué també estic.

Seguim el caminar entre els fums de les veritats i falses deïtats.
 Amb el palpar i el bategar de les ferides impostes,

 les que tan sofrides i properes notem. 

Mentre, intentem continuar amb les labors

 que ens fan espentar un cop més al cap davant, dia a dia. 

Fent el bé comú i en el moment oportú.

Prou. És l'hora.

M'agrada este moment

de xarrera i bon present,

però, si que te deixe ara 

per llavar-me la cara.

Ja no més me puc esplaiar, 

Doncs a ca la sogra tinc dinar, 

i obligat que se'n em d'anar.
Papes, cacaus, xerrar,

i els seus guisats degustar,
amb la tertúlia, tv i als nanos renegar.

 Hui és dissabte,
hi ha que col·laborar,
amb el calor exacte
 de la família al ajuntar.

El llibre

La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.

Un esforç total és una victòria completa.

Per les dates i obligat

i amb molta humildat,  

preocupa la pobretat

de les idees en trellat.

Abastat i contrariat,

emocionat i cansat,

el no especialitzat,

ja deuria haver començat. 

     

Posat ara per lletrat,

amb no massa veritat,

donarà inici l'esperat,

doncs està mig pensat
i quasi tot orquestrat.

Senyores i senyors...

siga en prosa o en versat,
o en una simple publicitat,

actuarem amb propietat 

i sense buscar l'estrellat,

dirà, que ja estàs premiat
per tot l'exposat
i per lo bé del treballat,
aleshores; l'única finalitat.

Bona lletra i bon forcat. 

  

La Rosa i la Leti

El sol i la lluna

es pentinen tots junts,

i tenen cadascuna

molts contrapunts.

El sol i la lluna

en llunyana instància,

es volen a una

amb suau fragància.

El sol i la lluna

redona, dolça i pura,

rivals com ninguna

i semença de pruna.

...." La Rosa i la Leti;

 tireu confetiiiiiii ...!!!! " 

S'acaben les vacances

El dia comença sense objectius

per ser dies de vacances,

això ens fa menys actius

maleint que són poques.

Però hauríeu d'espavilar

i jo clar que també,

doncs el anar a treballar

i cobrant un sou

és el cas que va i pense;

mira que requete bé!.

Digerir, sofrir i aguantar

amb alegria del mes al acabar.

Hi ha que canviar el xip

en aquestos moments,

estar molt contents

i dir; ací estic!

Al pas ho forgen

Forgen rabents en sentits de festa,

els que representen el representat

i els que transporten el transportat.

Forjant històries en la cresta   

fent-ho en fer i en gesta.

Estem fets.!

Estem fets per amar-nos,

entendre'ns i per gaudir-nos.

Estem fets, i fràgils,

bressols del suau vent
  que surquen àgils

sobre telers dels daurats fils;

brodats amb l'amor corresponent.

Estem fets i ens reflectim

colors en paleta i d'artista  

entre tapissos de llenç i devoció.

Estem fets i ens sentim,

correspondre de nostra pista,

renglons de lletra i opinió.

Estem nugats al canvi

de la força més infinita.

Camí de pau sense fi

i a la música que invita,

la que ens transporta al confí.

Estem fets per entendre'ns

a la senda de la vida,

joia gran i glòria en converse'ns, 

la que per nos és conquerida.  

Estem i som; 

fràgils, de suau vent, 

de fils daurats i d'amor.

Estem fets al son;

amb lletra de pau i glòria,

estem fets en descendència,

i al so del llenç, nostra joia.

Estem, som i serem; ta vida.!

   

Trist i penat

Gens trist i si letàrgic, 

banyat pel fumeral

ara pense, conte, i em ric,

amb la mira primordial 

de tot allò que escric. 

Trist per no creure

allò que no crec ni veig,

doncs mirant en rere

m'assabente del boig

per no ser més frare.

Crec el que vull

i en algunes històries,
fugir del que tan m'acull
rondant-me en al·legories 

per al perol que brolla i bull.

Trist i també penat,

i per estar la meua ment

contraria amb el debat, 

i per ser conseqüent

amb el que sempre he pensat.

I en aprendre l'imposat

des de ben xicotet,

no pot ser oblidat

el que no pense ni crec,   

ni en tot eixe relat.

Trist ja no estaré

un moment que segur ve.

Moment de l'aigua beneïda,

ni quan s'entre mescle  

el fum amb l'eterna recollida.

No creure amb el que m'acull

per estar trist i penat,

m'ha postura és la que vull,

per això; 

s'acaba este nul relat.

....però guanyarà la tradició

en tota esta narració?

Ni trist ni penat

estaré ací, per al contat.

Corren les hores

Les hores corren cap al davant,

amb la incertesa del pas i del dia en pau.

Corren i ploren per necessitats de cau,

i en futurista visió rellevant,

llauraran l'obertura del frau

al soroll del servilisme i del rau-rau, 

allò que per verídica serà revelant,

un dia blau, clar, i radiant.

   

Les hores corren cap al davant,

humildats i somnis que no es perden, ni se'n van.

Burro de carrega

Pareix ser que moltes vegades carregue sobre mi més del que puc abastar. 

Això farà que l'obligació em faça arribar al punt i final.    

Un perdó

Entre banalitats i incomprensions,

esclavitzats i alliberacions, 

passem la vida sense raons

refent el patir de les opinions

i de les altres males accions.

Entre banalitats i pressions,

rep de mi; molts petons..!

Camine

Pensant en el dia de demà;
tal vegada es pogueren reflectir més coses,
que sens dubte també es poden dir .....

Camine entre la runa

mentre la salut m'aguante,

camine i camine mentre puga

per una vida que és curta

i com a pobre personatge

d'una vida nul·la

i amb les faltes de un bon versat-ge. 

Camine per una realitat crua

i cap un destí en rodatge.

Temible és la roïna fera

de la manilla i el rellotge. 

   

Camine mentre no desperte

al somni que m'aterra,

el dia de darrere

de quan deixe esta terra.

No tinc temps al caminar,

ni per continuar el meu versar.

Aniversari de Letícia

Rosas hay en los jardines

y cuadros en los salones,

al mar surcan los delfines

y tú en nuestros corazones.

Pétalos tienen las margaritas

como estrellas cada noche,

así es como tú lo brillas

diamante en cada broche.

Los segundos siempre andan

y detrás los minutos van,

los años pasan,

pero los recuerdos;

siempre ahi están.

Muchas felicidades,

salud y oportunidades,

que junto con todas tus cualidades

eres la más bella de mis amistades.