Trist i penat

Gens trist i si letàrgic, 

banyat pel fumeral

ara pense, conte, i em ric,

amb la mira primordial 

de tot allò que escric. 

Trist per no creure

allò que no crec ni veig,

doncs mirant en rere

m'assabente del boig

per no ser més frare.

Crec el que vull

i en algunes històries,
fugir del que tan m'acull
rondant-me en al·legories 

per al perol que brolla i bull.

Trist i també penat,

i per estar la meua ment

contraria amb el debat, 

i per ser conseqüent

amb el que sempre he pensat.

I en aprendre l'imposat

des de ben xicotet,

no pot ser oblidat

el que no pense ni crec,   

ni en tot eixe relat.

Trist ja no estaré

un moment que segur ve.

Moment de l'aigua beneïda,

ni quan s'entre mescle  

el fum amb l'eterna recollida.

No creure amb el que m'acull

per estar trist i penat,

m'ha postura és la que vull,

per això; 

s'acaba este nul relat.

....però guanyarà la tradició

en tota esta narració?

Ni trist ni penat

estaré ací, per al contat.