Joan Lancero Pavia

"És pel seu nou bateig

i li desitge;

que no li semble lleig".

Molt de temps que el conec

per gran i per homenet,

queda dit i és ell de fet

amb les arrels de Sant Joanet.

Un ex-company de treball

en un lloc de fred hivernal,

i en estes hores del badall,

recorde, un temps infernal.

Però allí laborarem

i ben bé que ho encertarem,

doncs dia a dia ens coneguérem

i empremta segur que deixarem

amb els que ens acompanyaren. 

Després de la partida,

per les jubilacions,

ens veiem en bodes i comunions,

i intentem riure per la parida

al retrobar-nos en defuncions. 

I estàvem nugats al correu,

per ser Mail i electrònic,

però ara toca el relleu,

doncs ho fa tot més ràpid

des de la nostra seu. 

Que siga benvingut

a les coses del Facebook,

i en aquestos Moments

dels meus Vents.

No conec la por,
ni l'or, però sí un tresor; 

Joan Lancero Pavia, 

amic des d'aquell dia..!  

I més coses ja no dic,

no per estar fàstic,

sinó per estar tip

i per la son ferit

al treballar de nit.

Bé, i que no caiga en l'oblit,
sempre ací, un AMIC....!