El dia de després s'unflen les rodes.

Sempre hi ha coses que no cal dir ni nomenar. Toca ser coherent i ser cautelós, hàbil i ràpid de pensament en el moment de la parla i de l'expressió davant el posicionament. No podem caure en apreciacions personals ni en comentaris particulars, i en esta crua vegada, en les referències visuals que ja queden endarrerides en el record i marcades per la seua desfeta particular de cada cas. Sempre hi ha un moment, cadascun diferent de l'anterior, i amb conseqüències totalment opostes, com aquesta, amb tràgiques i fatídiques resolucions.

Cent per cent, s'ha de ser i estar al cent per cent, tan mateix es roda, ratllant l'impossible de la gravetat i de la velocitat, barallar-se dintre el risc entre la màxima recompensa i el mínim càstic.

 No sé si alguna vegada algú que no massa compren d'esta realitat, ha pogut arribar a comprendre el que realment és, no ho sé, jo crec que si és fàcil d'aclarir. Un segon és un món, un segon?... qué és un segon?... doncs sinó sabem el que és, podem preguntar-nos que és una mil·lèsima o una centèsima del mateix segon, doncs així és, sempre al límit, desafiant a l'impossible.

Un parpelleig, un simple mirar en rere o una mirada al més endavant verificant posicions del contrincant, qualsevol cosa, una mirada a la grada, a la bandera, a la maneta, ens pot dur; a l'errada, a la perduda de la verticalitat, allò que ningú vol i que molts tasten o han tastat alguna vegada; l'asfalt en el millor dels casos i a tota velocitat. Hi ha molta varietat d'errades i de "parceles", i de conseqüències; aquelles que tots tenen per assumides. Ara, després d'aquestos dies sense descans mental, tots tenen un malson i les mateixes preocupacions, mes que pensen que no va en ells, que no són o actuen d'igual manera. Doncs no, i sí, no hi ha cap diferència ni dubte. És pura lluita en buscar un espai, una derrapada, una passada, o eixa apurada cap a l'impossible, i tot açò, en benefici de l'espectador i d'una posició honrosa cap a la quadriculada blanc i negra, i lluitar, lluitar contra les manilles del rellotge per guanyar-li unes centèsimes de segon i tocar la glòria. Toca preguntar-se en aquestos dies, si la recompensa és suficient per calmar a l'ànima, ja que el sentiment i el desig de la pròxima cursa, sempre està ahi, corrent per les venes, i cursant per ser el primer en la propera revolta.
Ciao SIC