Ja no veig el blau cel
ni els estels en la nit,
ni la Lluna, ni Júpiter, ni el confí.
Està quiet el sol
i no calfa en el fer,
a hores d'ara s'ha amagat,
doncs un núvol passatger
davant d'ell s'ha instal·lat.
Sols veig la pluja
darrere de la ventalla,
dia humit i nit fresca,
activitat que res aconsella
i ganes que no presta.
La pluja pararà
i el cel escamparà,
i tornarà el blau cel
amb rosca de pa i mel.
I quan caiga la nit
i la negra foscor,
sempre nostra lluna
mostrarà la brillantor
dels estels en esplendor.
I naixeran les rimes,
que per sempre seran dites,
i en la tranquil·litat immersos
brollaran bonics versos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada