dijous, 29 de desembre de 2011

Turbi-Bartolomé




Ja sonaven els ocells
entre el cantar del vent,
i el sol era blau al cel
al ser corresponent.
Calma i serenitat,
i ballaven totes elles;
plenes de felicitat
al compàs les estrelles.
Estranyaven estes coses
en la franca vesprada i nit,
en ballar totes juntes  
amb el sisè sentit.
El matí era aclaridor
del que anava a succeir, 
doncs amb eixa brillantor
no s'havia de sofrir,
demostrat ara l'esplendor
del que anàveu a conquerir.  
El sol estava radiant,
i les estrelles ballant,
el vent sorollava cantant
i els ocells sonant.
Blau i clar, serè i bo,
i la lluna a la seua part;
descansava al seu tro
bressolant al Marc. 

Les hores són passades,
ja és de domini públic,
les sensacions viscudes
d'un univers llest i pràctic,
i ara dir.. tots junts:... Fantàstic...!!


dilluns, 26 de desembre de 2011

Anna Egea




Falten al món cançons
que ens facen ser humildes,
dades de grates musiques
en esperits i il·lusions.
Però renaixen moments i emocions,
entranyables records d'aquells dies,
aquells, aquells que al cor duguem,
i que en estes mencionades dates,
precís és, que ens acompanyen.
Entre regals i engalanades taules,
sonen les sempre nadales,
records i coses dels aniversaris;  
com la de Anna Egea Quilis. 

dissabte, 24 de desembre de 2011

Bon Nadal




El fred hivern ja està ací
i estem en Nadal.
Mes que hi haja forta crisi
recorda viure-la com cal,
amb el sentiment de l'únic proposi;
per la salut, la pau, l'amor,, i el festival..!!!  

BON NADAL....!!
------

Nit d'emoció
i de bon profit,
amb franca il·lusió
i un bon dit;
és el moment i l'ocasió
per al... BON NADAL....!!!
------

Fosca i freda és la nit,
que plena d'il·lusió,
no es mor en el oblit
entre el somni i la satisfacció,
un sentiment esplèndit
i una fidel emoció;
i una bona nit....;

BON NADAL...!!!


Tots reunits
al voltant d'una taula,
cors en pau i ben reblits
fent d'allò alguna faula
i recordant als fugits.

BON NADAL...!!!

dilluns, 12 de desembre de 2011

I després de les vacances...


Després de les vacances
toca començar,
han sigut llargues,
però és l'hora, a treballar..!
I cert és que no estic
a hores d'ara preparat,
doncs estic molt ferit
pel fort refredat.
Me cau el moc,
tinc forta tos,
m'agafa un sofoc
pel mal de cos.
Però és hora,
d'anar a treballar,
si no em presentara
que podria passar??
Faré com els espartans,
o com aquell legionari,
que no mai van al "botiquí",
per no portar el cap baix del braç
o dintre un cabàs.
Però estic ferit,
per aquest refredat,
moment maleit
sense cap debat.....
.

 Attttttxuuuuussssssss....ss...  inf.... inf.... Atttttttxxxxxuuuuuussssssss.....!! Collons..!

dissabte, 10 de desembre de 2011

La puta crisi



Mirem als voltants
amb el caminar,
i analitzant al mirar,
però veiem farsants 
que ens fan pensar.

Ara sols quatre,
són els indignats.

Escoltem la radio,
i observem la televisió,
i al diari l'opinió
també té contradicció.

Entre les nuvolades del dia
i tot el que ens envolta,
no ens estranyaria
que hi haguera una revolta.

Revolta de la ciutat,
untada d'impotència,
que fa d'esta realitat
una incongruència.


La crisi passada, 
o la que estem sofrint,
i la que està ja preparada,
suposat del que patim. 

El gasto és tan elevat
que és impossible i prou,
i per les faltes del recaudat
veiem les banyes del bou
quan perilla el nostre sou.

Ara sols quatre,
són els indignats.

Nefasta és la piràmide
i els escalons de la societat.
Soroll i veu unànime
d'un poble contrariat.

Uns per crear-la,
altres per no aguantar-la,
els arrimats per ajudar-la,
i els tercers;
els tercers a cagar-la.


Ara sols quatre,
són els indignats,
però fins a vint i quatre
seran els enfadats.

Perdran el treball
acabant-se els diners,
i en un vadall
la vivenda després.

Es desfarà la família
i caurà la societat,
brollant la ira
per la necessitat.

Entre les boires del dia
i tot el que ens revolta,
tancar els ulls voldria,
i com si estigues solta;
haver fugit i escapat
per l'infinit del descampat.


dissabte, 3 de desembre de 2011

Carleta, tranquil·litza't.




Calma tensa a l'espera, 
del moment i del lloc, 
alçaria el vol en polseguera 
si a mi em tingueres que pegar el toc.. 
Un, dos i tres,
resisteix remordiment, 
elles són culpables  
embrolladores sense forment. 
Calma tensa, aire pur,
sent-he viva, 
somriu indiferent el seu fur
i victòria conquerida.
Un, dos i tres,
panxa, cul, i ses..!!! 
I per tu,
" Que eres l'única Reina meua..."
 Un bes..! 



dimarts, 29 de novembre de 2011




Per l'estat d'esperança 
brilla per tu este dia.
I sense cap mancança
et desitgem alegria,
felicitat i bonança
en la senda que ens guia.


divendres, 25 de novembre de 2011

Ali, ali, ali; Feliç Aniversari...!!!




Un ram, preciosa cosa, 
que entre els clavells més bells 
sense espines té una rosa, 
i siga en vers o en prosa; 
t'envegem els més vells
per ser xica tan joiossa , 
la que fa sentir-nos cabdells, 
per ser nos, tan poca cosa.




dimecres, 23 de novembre de 2011

Entre les boires d'un present




Entre les boires del subconscient
s'instal·len volers d'amor;
els que tinc de tu,
els que són tan meus,
els que lluiten en sentiment 
i afermen guanyar-li a la por;
per definició, per coherent. 
Entre les boires del passat
i les que s'assenten al present,
m'abroma el cru suposat
que sóc un feble portent.
Humil i servil en la posició
entre les forces del posicionament,
i pensant que la qüestió; 
és la falta d'establiment
d'igualtat al naixement.
Entre les boires i la distinció
la ràbia està candent,
mirall d'impotència a la cançó
o en la lletra d'una oració.
.......entre les boires del subconscient,
s'instal·len sempre, volers d'amor,
i somnis vius, poble errant, i tolerant.
Entre les boires del subconscient,
pobre del poble, gens content.


A la reunió




Entre el deure i el faré
entre la fortor i dubte,
pense i repense
al fil d'un suspés,
i mal és que em trove
pensant actuar bé.
Per eixes que milloraré,
en la propera, que ja ve.  

dimarts, 22 de novembre de 2011

Amb pluja




Ja no veig el blau cel
ni els estels en la nit,
ni la Lluna, ni Júpiter, ni el confí.

Està quiet el sol
i no calfa en el fer,
a hores d'ara s'ha amagat,
doncs un núvol passatger
davant d'ell s'ha instal·lat.

Sols veig la pluja
darrere de la ventalla,
dia humit i nit fresca,
activitat que res aconsella
i ganes que no presta.

La pluja pararà
i el cel escamparà,
i tornarà el blau cel
amb rosca de pa i mel.
I quan caiga la nit
i la negra foscor,
sempre nostra lluna
mostrarà la brillantor
dels estels en esplendor.

I naixeran les rimes,
que per sempre seran dites,
i en la tranquil·litat immersos
brollaran bonics versos. 



dijous, 17 de novembre de 2011

Un llibre

"Juntes les lletres, o no, 
un vot al món i per alterades; un relat".


Amb les històries i aventures 
i els somnis per imaginaris, 
viatgen juntes les lletres ordenades, 
estranyament o no conjugades,
enfilant-se al vol més alt, 
donant un vot al món i a l'infinit.


Als assentats amb les lletres
relax d'amor i corsaris, 
i sonen per alterades tecles
els sons de les músiques,
serpentina per un salt;
crit d'un relat conquerit.


"Amb les històries i els somnis,
viatgen estranyament, 
enfilant-se, donant als assentats relax,
i sonen els sons, 
serpentina, crit d'un relat.
I aventures per imaginaris,
ordenades, conjugades,
al vol més alt, a l'infinit. 
Amb lletres d'amor i corsaris,
tecles de les músiques, per un salt;
relat conquerit."











dilluns, 14 de novembre de 2011

Si no em veus..


No em veus al Blog
i penses que no hi sóc,  
ocupa't, tal i com jo estic;
fins a sentir-te eufòric.


diumenge, 6 de novembre de 2011

Perdut



Si perdut em trobara en el descampat de la soledat
i me'n adonara que no sóc un príncep blau,
no tindria cap repercussió,
tornaria a estar al cap davant en la pau i la serenitat,
 mes que perdut estiguera al descampat. 
Perdut al món de les sendes i dels camins,
 els que circulen sense ruta ni destí, 
sense foc ni barret, sense capa ni somni,
lletra en l'aire i pit obert. 
Si em trobara perdut sense tu,
no perdria mai la pau,
 ni l'amor, ni la llavor en descendència. 
Si perdut em trobara amb mi caminaria;
l'essència del faller.  


dimecres, 2 de novembre de 2011

Els pobres Grecs ja estan secs.



La pobra Grècia
se'n ha adonat,
esta fal·làcia 
els ha ofegat.
El banc monetari
i l'Euro-zona,
al pobre becari
se li amuntona.
Manen de sa casa
paisos més potents,
furgant la carabassa
embargant a la gent.
I estimen en fer
un referèndum,
i sobre este menester
Europa fa bum..!
Parla la Merkel
i el Sarkozi,
amb un crit al cel
pel lleig proposi.   
Però pujen els impostos
i la primera necessitat,
amb l'increment dels costos
i baixada del assalariat;
s'han quedat com abadejos
i en la precarietat.
Els pobres Grecs,
ja estan secs.
Però exigixen un esforç
i rebaixada del endeutat,
pensant fer-los un rescat
i manar de tot l'estat.
El poble té la paraula,
després, ja no serà faula.
Però si ell no paga
o si se'n eix...;
preparem-nos 
a fer el fava
i quedar-nos
com aquell peix,
i que aquell deute,
a nos, no ens aprete.  
I el tal Papandreu
que ja està prou greu,
perd credibilitat
dins del mercat.
Amb la que està caient,
on tot està tant calent,
fa una pregunta de valent:
-voleu morir cremats
o estimeu fer-ho ofegats?


     

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Hallowen i Tots Sants


                     
Tradició estrangera
a les nostres terres,
canviar-les calguera
per ser forasteres.
La nit de les ànimes 
i el dia de Tots Sants,
molló de mentides
per als ciutadans.
Tots a per flors
per lluir-se als cementiri.
Clavell, cala i lliri,
més roses i gladiols. 
Però ara tinc a la testa
una mòdica activitat,
doncs me'n vaig a la festa
i ho faré disfressat.
I ningú em lleva de la ment
el benefici monetari,
ho implanten a la gent
fent-ho tot; més precari.
La nit de Hallowen,
i més pasta, me caguen.





divendres, 28 d’octubre de 2011

El dia de després s'unflen les rodes.




Sempre hi ha coses que no cal dir ni nomenar. Toca ser coherent i ser cautelós, hàbil i ràpid de pensament en el moment de la parla i de l'expressió davant el posicionament. No podem caure en apreciacions personals ni en comentaris particulars, i en esta crua vegada, en les referències visuals que ja queden endarrerides en el record i marcades per la seua desfeta particular de cada cas. Sempre hi ha un moment, cadascun diferent de l'anterior, i amb conseqüències totalment opostes, com aquesta, amb tràgiques i fatídiques resolucions.

Cent per cent, s'ha de ser i estar al cent per cent, tan mateix es roda, ratllant l'impossible de la gravetat i de la velocitat, barallar-se dintre el risc entre la màxima recompensa i el mínim càstic.
 No sé si alguna vegada algú que no massa compren d'esta realitat, ha pogut arribar a comprendre el que realment és, no ho sé, jo crec que si és fàcil d'aclarir. Un segon és un món, un segon?... qué és un segon?... doncs sinó sabem el que és, podem preguntar-nos que és una mil·lèsima o una centèsima del mateix segon, doncs així és, sempre al límit, desafiant a l'impossible.
Un parpelleig, un simple mirar en rere o una mirada al més endavant verificant posicions del contrincant, qualsevol cosa, una mirada a la grada, a la bandera, a la maneta, ens pot dur; a l'errada, a la perduda de la verticalitat, allò que ningú vol i que molts tasten o han tastat alguna vegada; l'asfalt en el millor dels casos i a tota velocitat. Hi ha molta varietat d'errades i de "parceles", i de conseqüències; aquelles que tots tenen per assumides. Ara, després d'aquestos dies sense descans mental, tots tenen un malson i les mateixes preocupacions, mes que pensen que no va en ells, que no són o actuen d'igual manera. Doncs no, i sí, no hi ha cap diferència ni dubte. És pura lluita en buscar un espai, una derrapada, una passada, o eixa apurada cap a l'impossible, i tot açò, en benefici de l'espectador i d'una posició honrosa cap a la quadriculada blanc i negra, i lluitar, lluitar contra les manilles del rellotge per guanyar-li unes centèsimes de segon i tocar la glòria. Toca preguntar-se en aquestos dies, si la recompensa és suficient per calmar a l'ànima, ja que el sentiment i el desig de la pròxima cursa, sempre està ahi, corrent per les venes, i cursant per ser el primer en la propera revolta.
Ciao SIC


dijous, 27 d’octubre de 2011

Joan Lancero Pavia


"És pel seu nou bateig
i li desitge;
que no li semble lleig".

Molt de temps que el conec
per gran i per homenet,
queda dit i és ell de fet
amb les arrels de Sant Joanet.

Un ex-company de treball
en un lloc de fred hivernal,
i en estes hores del badall,
recorde, un temps infernal.

Però allí laborarem
i ben bé que ho encertarem,
doncs dia a dia ens coneguérem
i empremta segur que deixarem
amb els que ens acompanyaren. 

Després de la partida,
per les jubilacions,
ens veiem en bodes i comunions,
i intentem riure per la parida
al retrobar-nos en defuncions. 

I estàvem nugats al correu,
per ser Mail i electrònic,
però ara toca el relleu,
doncs ho fa tot més ràpid
des de la nostra seu. 

Que siga benvingut
a les coses del Facebook,
i en aquestos Moments
dels meus Vents.

No conec la por,
ni l'or, però sí un tresor; 
Joan Lancero Pavia, 
amic des d'aquell dia..!  

I més coses ja no dic,
no per estar fàstic,
sinó per estar tip
i per la son ferit
al treballar de nit.

Bé, i que no caiga en l'oblit,
sempre ací, un AMIC....!

dimarts, 25 d’octubre de 2011

L'aportació no és salvació




Tenim por
i aportem la plata
per salvar-nos?
Cert és;
que amb l'or
la vida és grata
en alegrar-nos.

Mentre tant...
floreixen al món 
associacions,
i com tothom,
demanen donacions.

Mirem cap enllà
i fem l'aportació,
pensant en el demà
i en la qüestió.

Però:
dónes plata o dónes or,
al forat o al cremador..!













dilluns, 24 d’octubre de 2011

Marco Simoncelli (SIC)





Roda la roda
amb silenci i dolor,
soroll que és cura
junt al motor.
Roda la roda
i plens de temor,
l'última revolta
i la tristor.

Marco...:
del grup toca ser
i àngel dels rodadors,
els que guien en el fer
i beatifiquen els motors.

Homenatge als caiguts
i mestres de la velocitat,
recordats i volguts
per celebritat.

Sempre, sempre;
roda la roda,
i tindrem present, 
als fills del vent.


divendres, 14 d’octubre de 2011



No cal dir quin dia és hui.
Tots ho sabem. Tots l'esperem. 
Obligat és el fet i dia d'anar al cau faller,
allí on es reuneix un divendres la gent a sopar, 
i xerrar, i proposar, i fer de la imaginació un somni terrenal,
el que fa millorar i engrandir-nos un poc més si cap,
dintre la nostra humildat i el nostre poder en el fer amb il·lusió. 
Obligat per contagiat, 
cosa clara d'este fet, i del relat. 




dijous, 13 d’octubre de 2011

La cabotà del dia del Pilar


Hui és el dia de demà,
si, del que va ser ahir;
i el que al passar també ho serà.

Passen els dies de festa,
la que no sé qué representa;
i dient que la gala ho presta.  

Passen al pas en honors,
desfilant imperiosos;
i pletòrics en suposats valors.

Gaudeixen de la nul·litat
del dia llarg empleat;
i de les brutícies de ser empleat.   

Gasten mils de milions
amb tanta maniobra i moviment;
i ací perden les raons. 

I el públic assistent
que acudeix a l'event,
actua molt conscient
cridant i contradient.

Desfilada militarista
davant la cort imperial;
i com a propi, el fanatisme altruista. 

I el que açò no ho compren
és bord o és dolent;
i mal fa a la resta de gent. 

Pense jo......:

..que, per reconéixer al Pilar
no cal fer-ho amb armament,
que és tradició al felicitar
en aprenentatge coherent.




dilluns, 10 d’octubre de 2011

Clàudia i Judith-2012


Entre les hores clares de la nit
i banyats per la frescor de la lluna,
conta el relat l'erudit
d'una alegria com ninguna.

Dia d'alegries i diversió,
d'actes i de sopars,
de fer realitat la il·lusió,
i de celebrar-ho als bars.

Ho conta i ho fa explèndit,
els moments i Nomenaments,
i contant-ho es torna en dit
per ser Clàudia i Judith,
i per que s'assabenten les gents
dels nostres grans portents. 

Que gran Honor;
és el tindre-vos, com a Fallera Major.!



divendres, 7 d’octubre de 2011

Un mon en equilibri.



Estan de peu per apartats;
en este mon canviant i dolent.
Estan fugits d'amor i abandonats;
al bàsic que és conscient.
Estan decebuts i cremats;
tristos de la mentida en parlament.
Estan, i sols els enllumenats, 
per ocórrer el que es prevenia a la gent.

"Dolent i conscient,
parlament i la gent,
Apartats i abandonats,
cremats i enllumenats".

"Estan de peu
i estan fugits,
estan decebuts
i estan. 
En este mon
i al bàsic,
 tristos
per ocórrer".



dijous, 6 d’octubre de 2011

Vuela con Paloma


Vuela sin delirio,
sin prisa, con tino,
pero cual corta el cielo,
y aterriza sin miedo
alas de acero.

Vuela tu, y la Paloma,
a la tierra que la toma,
ven, que nos alegra,
bondades de doma
cuando tan bella asoma.

Vuela sin prisa,
presto, y raudo, y veloz,
tráenos su sentimiento y su brisa
que ya demostró muy precoz.

Vuela;
cual el azote del viento a la vela
haciendo suya la mejor ola,
pero vuela, sin dejarla nunca sola,

Vuela el mar, el aire, tu tierra, aquí espero,
bellas y fuertes, y alas de acero.

Vuela tu, y la Paloma,
a la tierra que la toma.

divendres, 30 de setembre de 2011

Mor el divendres


"Hui és divendres i quedarà enrere el dia,
i poc a poc s'allunyarà la setmana,
però denou, naixerà altre i després altra, 
però sempre serà diferent, 
amb altres motivacions, activitats i preocupacions.

Hui morirà el dia, 
i clar, altres labors ens arrossegaran i espentaran, 
i aleshores, continuarem traspassant tan bona,
viva, pròpia i brava situació,
només en vista i visió del bé, i del record agraït en vida. 

També podrà deixar-se en l'oblit, 
simplement obrint aquell calaix de la tauleta del racó,
allí on es troben i estan les errades
que es perden i difuminen al fons del subconscient.

I clarament, desitjarem que el passar 
d'este viatge esmussador per les vies de la mina,
ens porten sempre, cap a l'esperança d'un millor demà."


dijous, 29 de setembre de 2011

Una albada en setembre




Baix la rosada estelada
d'un dimecres setmanal
vaig escoltar una cantada;
sorprés i emocionat per genial 
i per melòdica la dolçainada  
i el repic del so al tabal. 

Eren les dues de la matinada,
avorrit esperava  la son
desitjant una tranquil·la somiada.
La nit estava entrada,
amb la pau que buscava un son
agraït per la contagiada. 

"Baix la rosada estelada
eren les dues de la matinada
d'un dimecres setmanal,
avorrit esperava la son,
vaig escoltar una cantada
desitjant una tranquil·la somiada
sorprés i emocionat per genial,
la nit estava entrada
i per melòdica la dolçainada,
amb la pau que buscava un son
i el repic del so al tabal
agraït per la contagiada".   

Eren les dues de la matinada
i sorprés vaig gaudir de l'albada.



dimecres, 28 de setembre de 2011

Fa dies, però...



 Ja fa dies que si no ho dic és perqué també estic.

Seguim el caminar entre els fums de les veritats i falses deïtats.
 Amb el palpar i el bategar de les ferides impostes,
 les que tan sofrides i properes notem. 
Mentre, intentem continuar amb les labors
 que ens fan espentar un cop més al cap davant, dia a dia. 
Fent el bé comú i en el moment oportú.

dissabte, 24 de setembre de 2011

Prou. És l'hora.


M'agrada este moment
de xarrera i bon present,
però, si que te deixe ara 
per llavar-me la cara.

Ja no més me puc esplaiar, 
Doncs a ca la sogra tinc dinar, 
i obligat que se'n em d'anar.
Papes, cacaus, xerrar,
i els seus guisats degustar,
amb la tertúlia, tv i als nanos renegar.

 Hui és dissabte,
hi ha que col·laborar,
amb el calor exacte
 de la família al ajuntar.



divendres, 23 de setembre de 2011

El llibre


La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.
Un esforç total és una victòria completa.


Per les dates i obligat
i amb molta humildat,  
preocupa la pobretat
de les idees en trellat.

Abastat i contrariat,
emocionat i cansat,
el no especialitzat,
ja deuria haver començat. 
     
Posat ara per lletrat,
amb no massa veritat,
donarà inici l'esperat,
doncs està mig pensat
i quasi tot orquestrat.

Senyores i senyors...
siga en prosa o en versat,
o en una simple publicitat,
actuarem amb propietat 
i sense buscar l'estrellat,
dirà, que ja estàs premiat
per tot l'exposat
i per lo bé del treballat,
aleshores; l'única finalitat.

Bona lletra i bon forcat. 
  

dijous, 22 de setembre de 2011

La Rosa i la Leti



El sol i la lluna
es pentinen tots junts,
i tenen cadascuna
molts contrapunts.

El sol i la lluna
en llunyana instància,
es volen a una
amb suau fragància.

El sol i la lluna
redona, dolça i pura,
rivals com ninguna
i semença de pruna.

...." La Rosa i la Leti;
 tireu confetiiiiiii ...!!!! " 

dimarts, 20 de setembre de 2011

S'acaben les vacances



El dia comença sense objectius
per ser dies de vacances,
això ens fa menys actius
maleint que són poques.

Però hauríeu d'espavilar
i jo clar que també,
doncs el anar a treballar
i cobrant un sou
és el cas que va i pense;
mira que requete bé!.
Digerir, sofrir i aguantar
amb alegria del mes al acabar.

Hi ha que canviar el xip
en aquestos moments,
estar molt contents
i dir; ací estic!


dilluns, 19 de setembre de 2011

Al pas ho forgen



Forgen rabents en sentits de festa,
els que representen el representat
i els que transporten el transportat.
Forjant històries en la cresta   
fent-ho en fer i en gesta.




dissabte, 17 de setembre de 2011

Estem fets.!



Estem fets per amar-nos,
entendre'ns i per gaudir-nos.

Estem fets, i fràgils,
bressols del suau vent
  que surquen àgils
sobre telers dels daurats fils;
brodats amb l'amor corresponent.

Estem fets i ens reflectim
colors en paleta i d'artista  
entre tapissos de llenç i devoció.
Estem fets i ens sentim,
correspondre de nostra pista,
renglons de lletra i opinió.

Estem nugats al canvi
de la força més infinita.
Camí de pau sense fi
i a la música que invita,
la que ens transporta al confí.

Estem fets per entendre'ns
a la senda de la vida,
joia gran i glòria en converse'ns, 
la que per nos és conquerida.  

Estem i som; 
fràgils, de suau vent, 
de fils daurats i d'amor.

Estem fets al son;
amb lletra de pau i glòria,
estem fets en descendència,
i al so del llenç, nostra joia.
Estem, som i serem; ta vida.!




   

dijous, 15 de setembre de 2011

Trist i penat


Gens trist i si letàrgic, 
banyat pel fumeral
ara pense, conte, i em ric,
amb la mira primordial 
de tot allò que escric. 

Trist per no creure
allò que no crec ni veig,
doncs mirant en rere
m'assabente del boig
per no ser més frare.

Crec el que vull
i en algunes històries,
fugir del que tan m'acull
rondant-me en al·legories 
per al perol que brolla i bull.

Trist i també penat,
i per estar la meua ment
contraria amb el debat, 
i per ser conseqüent
amb el que sempre he pensat.

I en aprendre l'imposat
des de ben xicotet,
no pot ser oblidat
el que no pense ni crec,   
ni en tot eixe relat.

Trist ja no estaré
un moment que segur ve.
Moment de l'aigua beneïda,
ni quan s'entre mescle  
el fum amb l'eterna recollida.

No creure amb el que m'acull
per estar trist i penat,
m'ha postura és la que vull,
per això; 
s'acaba este nul relat.

....però guanyarà la tradició
en tota esta narració?
Ni trist ni penat
estaré ací, per al contat.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Corren les hores



Les hores corren cap al davant,
amb la incertesa del pas i del dia en pau.
Corren i ploren per necessitats de cau,
i en futurista visió rellevant,
llauraran l'obertura del frau
al soroll del servilisme i del rau-rau, 
allò que per verídica serà revelant,
un dia blau, clar, i radiant.
   
Les hores corren cap al davant,
humildats i somnis que no es perden, ni se'n van.

divendres, 9 de setembre de 2011

Burro de carrega


Pareix ser que moltes vegades carregue sobre mi més del que puc abastar. 
Això farà que l'obligació em faça arribar al punt i final.    



dijous, 8 de setembre de 2011

Un perdó



Entre banalitats i incomprensions,
esclavitzats i alliberacions, 
passem la vida sense raons
refent el patir de les opinions
i de les altres males accions.
Entre banalitats i pressions,
rep de mi; molts petons..!


Camine

Pensant en el dia de demà;
tal vegada es pogueren reflectir més coses,
que sens dubte també es poden dir .....

Camine entre la runa
mentre la salut m'aguante,
camine i camine mentre puga
per una vida que és curta
i com a pobre personatge
d'una vida nul·la
i amb les faltes de un bon versat-ge. 

Camine per una realitat crua
i cap un destí en rodatge.
Temible és la roïna fera
de la manilla i el rellotge. 
   
Camine mentre no desperte
al somni que m'aterra,
el dia de darrere
de quan deixe esta terra.


No tinc temps al caminar,
ni per continuar el meu versar.


dimecres, 7 de setembre de 2011

Aniversari de Letícia


Rosas hay en los jardines
y cuadros en los salones,
al mar surcan los delfines
y tú en nuestros corazones.

Pétalos tienen las margaritas
como estrellas cada noche,
así es como tú lo brillas
diamante en cada broche.

Los segundos siempre andan
y detrás los minutos van,
los años pasan,
pero los recuerdos;
siempre ahi están.

Muchas felicidades,
salud y oportunidades,
que junto con todas tus cualidades
eres la más bella de mis amistades.





dilluns, 5 de setembre de 2011

Romanç d'un cassaler


Per no saber el que fer
comence este menester,
un romanç que sembla el ser
per la part de este faller.

Com amic del cassaler
comencí al carrer,
doncs jo era molt fester
de got barra i moneder,
i sense pensar en la muller.

Però no entenia de tresorer,
de llumener, ni d'obrer,
de llanterner o fuster,
de figurant o "teatrer".
Tampoc era artístic "ninoter",
i sí, un poc bandoler.

Que poc entenia al faller
que convivia amb el fester,
i pel camí del joiós deler
eixe esperit va nàixer,
i tots junts, varem creixer.

No massa entenia del paper,
ni de la lletra, ni del plaer,
i no creia en el poder
de expressar el que voler.

Ara, sóc amic del mateix cassaler,
he gaudit i sofrit pel sender,
però intentant millorar com esser,
creient que sóc, bo i sincer...!