dissabte, 28 de març del 2020

"Per un café"

Tarjetetja moments la vida
amb etiquetes de sospirs
aferrades en possessió,
calcinant sentits bèl·lics
en fugaços aires benèvols
que es posicionen en vertical.

I tanque els ulls,
i m'ompli,
i quan les fosses nasals
els engul cecs de plaer;
torna el meu altre jo
en la justa partida d'un viatge
al costat del vèrtex del món.

I tanque els ulls,
i els meus llavis
es converteixen en comportes
reclucides per volcans
en l'infinit plaer
d'un temps mort,
de lava negra i armada,
de foc amarg i dolç.

Caldo d'humanitat.

I ací t'espere
amb les mans lliures
y el cor alat,
fins que els teus fums
de vapor glòria
em facen sentir el pres
de qui es va ensenyorir el temps.

I jo ací,
i tu el meu café.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada