dissabte, 21 de març del 2020

"Desde mi cristal"

Se empaña el aire
cuando el aliento
vaporiza el frío cristal.

Ese trasparente lienzo
que imanta el índice
en su momento de arte
con sus líneas y dibujos,
sus letras, sus números
y algun poema
con un nuevo ensayo
y un beso corazón.

La luz nos alcanza
a la fría visión
con sus finas lágrimas
tras su húmedo exterior,
el que el cielo regala
a todos sus ausentes.

Y aquí,
en nuestro mundo,
pasa el tiempo
en cada interior
sintiendo aquel todo
llenos de bondad,
de sabiduría y piedad.

Y allí,
un poco más allá;
brilla la esperanza
como una dulce
y delicada joya
en presencia perenne,
y que se comparte
desde mi cristal,
a la ventana
que guía el mundo.



"Des del meu cristall"

S'entela l'aire
quan l'alé
vaporitza el fred cristall.

Eixe transparent llenç
que imanta l'índex
en el seu moment d'art
amb les seues línies i dibuixos,
les seues lletres, els seus números
i algun poema
amb un nou assaig
i un bes de cor.

La llum ens aconsegueix
la freda visió
amb les seues fines llàgrimes
després del seu humit exterior,
el que el cel regala
a tots els seus absents.

I ací,
en el nostre món,
passa el temps
en cada interior
sentint aquell tot
plens de bondat,
de saviesa i pietat.

I allí,
una mica més enllà;
brilla l'esperança
com una dolça
i delicada joia
en presència perenne,
i que es comparteix
des del meu cristall,
a la finestra
que guia el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada