L'ocell va volar
entre les temples
d'un nou món,
amb flames de por
i un mai conegut.
La nuvolada
fregada i rabent
fugissera del foc,
llaçada de silencis,
sorda en colors
pels invisibles aires
amb venes nues i,
peus mullats de gel.
Lladre fugaç de mi
amb roncs verins
i notes sense paper,
perduts entre ports
amb tactes imaginables
i trets inassolibles.
Bon dia trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada