"El suc de la vida"

I es va trencar el gel

obrint finestres a la llum
entre les flames de la sang
del diàleg i la comprensió
i per la lliure diversitat, però,
va valdre ser brisa fugida
al ser part i reu llibertari
presoner en el terratrèmol
d'un cor en harmonia.

I la falsa raó es difuminava
en la barreja de mil i un sabor
al colorit arc del Sant Martí.

Volia ser l'ala ploma
entre la força del vent,
el tacte de la clara boira
sobre un brollador de muntanya
d'aigua neta, sana i pura,
el sospir del pensament
i una càlida parla eloqüent
que marxava sedosa
plena de vida i estima.

Desitjava ser el fruiter
que acostumava tindre la llar,
en cada casa, en cada cuina,
en cada taula i rebost.
Tocava afermar-se en varietat
i aferrar-se per honestat.

Veia trencar el signe
natural de la pau en vida
que corrompuda l'aturava,
amb eixe signe inequívoc
que lluitava des de les entranyes
amb l'ego més traïdorenc
del viure en submissió
i de gaudir en evolució.

Eixes formes en empremta
que els miralls vaporosos
enterbolaven la claredat
en la fugida al capdavant,
eixa incomprensió compresa
d'estima en llibertats d'amor.
En llibertats de memòria.
En llibertats d'història.
Per la infinita igualtat.

I s'educava al bressol
per ser un fidel ésser viu
amb l'orgull de la diversitat,
l'amor racional del colectiu
i l'engranatge de la humanitat.