"Dicen que no puede ser"

Su obra ha sido elegida en el IX Concurso de microrrelatos  “Pluma, tinta y papel" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre.

Dicen que no, que no puede ser,
que no existen siete sentidos.
Mas que le pregunten al poeta
cuántos mundos nos descubrió
huérfano, descalzo y sin maleta.

"La Posada de los cielos"

He leído tristeza
sobre la gota
de una tarde fría,
con sus humedades
de momentos grises
y azulados
claros de Sol.

He leído en su mundo
esa lluvia de dolor
con sus anhelos
y silencios,
los que se abanican
en cada espíritu
impregnadas
sobre la lágrima
de un cruel errante;
pasaje al viajero.

He leído fuerza,
mirada al frente,
ilusión de vida.
He visto la luz,
su lucha titánica,
el sufrimiento
y la esperança.

He leído al terror
del mañana,
siendo hoy;
una lágrima
en gota de lluvia.

#Coronavirus

#Coronavirus

Patirem en les nits,

més durs seran els dies,

farem veu amb força de crits

perque passen les malalties

i per deixar d'estar recluits.

I em cride,

com la llum

del Sol

mulla l'illa

de l'esperança.

"Per un café"

Tarjetetja moments la vida
amb etiquetes de sospirs
aferrades en possessió,
calcinant sentits bèl·lics
en fugaços aires benèvols
que es posicionen en vertical.

I tanque els ulls,
i m'ompli,
i quan les fosses nasals
els engul cecs de plaer;
torna el meu altre jo
en la justa partida d'un viatge
al costat del vèrtex del món.

I tanque els ulls,
i els meus llavis
es converteixen en comportes
reclucides per volcans
en l'infinit plaer
d'un temps mort,
de lava negra i armada,
de foc amarg i dolç.

Caldo d'humanitat.

I ací t'espere
amb les mans lliures
y el cor alat,
fins que els teus fums
de vapor glòria
em facen sentir el pres
de qui es va ensenyorir el temps.

I jo ací,
i tu el meu café.

"El dia que.."

Eixe dia pronte arribarà

i xafarem la terra humida

envoltats de natura verda,

la que a tots ens agermana.

Eixe dia pronte arribarà

i seràs el sostre que engalana

un cel blau ple d'esperança

al so de brisa Valenciana.

#LaMurta

Haikus

Pareds gelades
per aires de silènci.
La cura del torn.

Corredor de gel
en quadrícula solar.
Reflexes de cel.

#Coronavirus

"En quarentena"

Hi ha tants moments de derivació claustral en esta quarentena, que les posicions du mateix cap als altres i sobre ell mateix, creen un manoll de noves experiències en la perduda de la consciència respecte a les obligacions que es tenien per marca, i sí, el descobriment en la vivència d'una nova dosi de relaxadessa.
I això és el que és l'humor; la vida.

Cada dita
és un moment.
I tants.

Per si vols caldo @duestasses

- En quarentena t'estires de la grenya.
- En quarentena els quilos a l'esquena.
- En quarentena pots contar-me els pèls de l'esquena.
- Quan s'acabe la quarentena ja li farem l'ofrena.
- En quarentena la ment se aliena.
-Gaste menys en un mes de quarentena que abans ho feia en un dia de faena.
- Gastes menys que en quarentena.
- Un pessic per la Magdalena i en la quarentena tota la trena.
- A la quarentena no li diu la berbena.
- La quarentena mata l'alegria i fa riure la pena.
- Si en quarentena tens gos la teua dona en té dos.
-  En quarentena confinat acabaràs confitat.
- Durant la quarentena riu perque no es muiga el.....
- Si en la quarentena plou, a ningú se li mulla l'ou.

Contes i dites "Jo tenia un tio"

(El face m'ha recordat, mostrat i demostrat que al tio lleganya ja no li queden fills i nebodets en edat.
I vosaltres? En teniu?
Sou dels que inventen o dels que repeteixen?  O de ningun?
Ací en teniu un de fa 13o14 anys)

"Jo tenia un tio"

El tio lleganya tenia un hort
i el llaurava amb un burro tort.

Era agraciat, tenia terra i sort,
vivint a la seua; el tio bord.
Savia molt bé mostrar-se el sord
i amb gràcia fer-se el mort.
I mirava al cel, a l'oest i al nord
treballant sense un preacord
que el feia màgic, savi, i molt fort.

El tio lleganya tenia un hort
i el llaurava amb un burro tort.
El tio lleganya tenia un hort
i en la taula jo; gaudia el confort.

El tió lleganya tenia un hort
on no arribava ningun transport,
i en dedicar-se al seu únic esport;
fruites i verdures, amb un burro tort.

"Dicen que no puede ser"

Dicen que no puede ser,
que no existen siete sentidos.
Mas que pregunten al poeta
cuántos mundos descubrió
descalzo y sin maleta.

A la mano besen del pintor
con un lienzo y su paleta
o el pergamino que dibujó,
o en el como fue ese amor
que su fiel alma plasmó.

Dicen que no puede ser,
que no existen siete sentidos.
Mas creo que en el sexto
quedaron comprometidos
sin opciones ni pretexto.

Dicen, dicen.
Un toque de dioses.

"Desde mi cristal"

Se empaña el aire
cuando el aliento
vaporiza el frío cristal.

Ese trasparente lienzo
que imanta el índice
en su momento de arte
con sus líneas y dibujos,
sus letras, sus números
y algun poema
con un nuevo ensayo
y un beso corazón.

La luz nos alcanza
a la fría visión
con sus finas lágrimas
tras su húmedo exterior,
el que el cielo regala
a todos sus ausentes.

Y aquí,
en nuestro mundo,
pasa el tiempo
en cada interior
sintiendo aquel todo
llenos de bondad,
de sabiduría y piedad.

Y allí,
un poco más allá;
brilla la esperanza
como una dulce
y delicada joya
en presencia perenne,
y que se comparte
desde mi cristal,
a la ventana
que guía el mundo.

"Des del meu cristall"

S'entela l'aire

quan l'alé

vaporitza el fred cristall.

Eixe transparent llenç

que imanta l'índex

en el seu moment d'art

amb les seues línies i dibuixos,

les seues lletres, els seus números

i algun poema

amb un nou assaig

i un bes de cor.

La llum ens aconsegueix

la freda visió

amb les seues fines llàgrimes

després del seu humit exterior,

el que el cel regala

a tots els seus absents.

I ací,

en el nostre món,

passa el temps

en cada interior

sentint aquell tot

plens de bondat,

de saviesa i pietat.

I allí,

una mica més enllà;

brilla l'esperança

com una dolça

i delicada joia

en presència perenne,

i que es comparteix

des del meu cristall,

a la finestra

que guia el món.

"CoronaRius"

Les mesures de prevenció
ben bé caldrà controlar
i fins que arribe l'extinció
el fet el tinguem clar;
estar a casa, la solució.

Anem a vore si passa
i anem quedant alguns vius,
em cau el sostre de casa
i enclaustrat pel Coronavirus
engreixe com la carabassa.

Açò quan s'acabarà?
Estic amb la basculítis,
el sofà em matarà,
m'apreta la tortícolis
i crec que tinc "parà".

Estigues "tranqui",
però si tens malagana
i eres un vespertí;
el cap de setmana
ja el tenim ahi.

Un 18 de Març

BON DIA
Tanque els ulls,
i en suspensió;
flotant viatge
junt a rius
de vida
plens de corbes
en moviment,
on renasc
d'entre notes
de so
romàntic,
pell rosada
i un nou somni
per estendard.

BON MIGDIA
Entel•lats els ulls,
per la inflació;
paguem peatge
amb donatius
per la mida, i
per les bactèries
en pa dolent,
i en el frasc
d'americanades
l'execució
d'un delit,
el Covit,
traspassada
en contagi
més pronte que tard.

BONA NIT
Obrint els ulls,
i fent mició;
mude de patge
fent vius
en crida
pels lladres
del fet calent,
que sense casc
xafen les potes
cada rengló
històric,
sang coronada
en ésser de domini
que ve de "vas-tard".

"Haikus"

Finalistas en el VI Concurso Literario de Haikus

Cae la noche,
cañón velado al mundo.
Brillan los sueños.

Las diez estrellas
inundan brillo en iris.
Imán que funde.

Herida y sangre,
flagelos en el aire.
Corazón tiempo.

"Como cada loco en su era"

He cabalgado entre las nubes

como guardián de los sentimientos

bajo el declive del dolor.

He acariciado el sonoro viento

como el espectador acústico

anclado en la guía de sus raíces.

He gritado entre silencios

como el que temblaba ante el placer

de una puerta entreabierta.

He renacido desde el obituario

como la sien heredada por los genes

bajo la sábana de blanca pureza.

He reposado entre los lustros

como el herido en la batalla

de una guerra sin pertinencia.

He saboreado sus verdes copas

como tantos voluntarios reclusos

que allí encontraron la miel en paz.

He muerto mil y una vez

como el hechicero de los sueños

que galopa venerando una imagen

vacía de corriente en sus venas.

He olvidado entre los recuerdos

aquel tiempo del como fui en el ser.

Y hoy, hoy me abraza en la llamada

el fútil papiro validado en el olvido

ante la perdida de libertad espiritual. 

"Emmanillat's"

L'ocell va volar

entre les temples

d'un nou món,

amb flames de por 

i un mai conegut.

La nuvolada

fregada i rabent

fugissera del foc,

llaçada de silencis,

sorda en colors

pels invisibles aires

amb venes nues i,

peus mullats de gel.

Lladre fugaç de mi

amb roncs verins

i notes sense paper,

perduts entre ports

amb tactes imaginables

i trets inassolibles.

Bon dia trist.

"El suc de la vida"

I es va trencar el gel

obrint finestres a la llum
entre les flames de la sang
del diàleg i la comprensió
i per la lliure diversitat, però,
va valdre ser brisa fugida
al ser part i reu llibertari
presoner en el terratrèmol
d'un cor en harmonia.

I la falsa raó es difuminava
en la barreja de mil i un sabor
al colorit arc del Sant Martí.

Volia ser l'ala ploma
entre la força del vent,
el tacte de la clara boira
sobre un brollador de muntanya
d'aigua neta, sana i pura,
el sospir del pensament
i una càlida parla eloqüent
que marxava sedosa
plena de vida i estima.

Desitjava ser el fruiter
que acostumava tindre la llar,
en cada casa, en cada cuina,
en cada taula i rebost.
Tocava afermar-se en varietat
i aferrar-se per honestat.

Veia trencar el signe
natural de la pau en vida
que corrompuda l'aturava,
amb eixe signe inequívoc
que lluitava des de les entranyes
amb l'ego més traïdorenc
del viure en submissió
i de gaudir en evolució.

Eixes formes en empremta
que els miralls vaporosos
enterbolaven la claredat
en la fugida al capdavant,
eixa incomprensió compresa
d'estima en llibertats d'amor.
En llibertats de memòria.
En llibertats d'història.
Per la infinita igualtat.

I s'educava al bressol
per ser un fidel ésser viu
amb l'orgull de la diversitat,
l'amor racional del colectiu
i l'engranatge de la humanitat.

"Erotizado"

Su obra ha sido elegida en el VI Concurso  “Erotismo poético" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre. 

Surcas con tus lazadas de vértigo
sobre los cálidos corazones
que erizan el sentir del rubor.
Dejas ver el contorno amoroso
en propia posesión de mis labios
que recorre el libido poroso
al que estremece un volcán fogoso.
Mientras, hoy sueño preso y cansado
con ríos de sudor compartido
de un futuro presente y pasado.

Crida

Dia de #LaCrida. Tret d'eixida #Alzira. El millor desig. #Bonprofit

Entre els mèrits del voler,
on naix la perícia,
solquen petjades estel·lars
entre dolces constel·lacions,
ronquen saborosos frecs
amb marques de palaus
i on resideixen els cors
de la bella Vila Josefina.
Entre el voler i el mèrit
s'amaga la mostra del fruit
i la millor bellesa d'una terra,
la teua,
la meua,
la nostra,
la pàtria de tots.
ALZIRA