Es mort

Era del clan del nord
fill dels fills amb fills,
com aquells vinguts
descendents i supervivents
de la raça dels concentrats.

Com cada tres dies
estarà mort en el segon,
sense força de captivar
al ser el capturat
per les garres invisibles
de la gélida bruixeria.

Puja per la planura
direcció al cim,
indefens, aterrit,
cada dia.
Avergonyit i ferit
en el amagatall del ser,
i sucumbint en el trienni
sense past i ple riscos.

L'equip és inexistent,
no existeix en el fer,
és la presa
solitaria i presonera,
propietaria de la força dèbil.

Puja per la planura
veient sense mirar,
mirant sense viure,
vivint en una mort sense veu
on s'obrin els ulls de l'ànima,
els que ferixen el reducte
de la existència del record.

Camina trist en el desert
de cresta en cresta
fent de la vida una resta,
també en la nit
i en la vesprada de la següent.

En cada racó del ser
es mostra adaptat,
per no estar al no trobar-se
davant eixe multitudinari
món buit de reencarnació.

Ell, és aquell del clan
fragmentat i descastat
que obri el pas a la següent
cata per les restes dels dies.

Sóc, també, el caminant sol
que no pot concentrar-se
volant de camí a la mort.