Gorgoretja la nit

Gorgoretjava el present ballant un temps amb el vent del passat,
una nítida essència,
un bell record en l'esclat,
una virtut de contrari,
una ferida en l'esperit pròpi,
una flor de terra orfa i cardíaca,
una ànima encesa i passatgera.

Gorgoretja quan cau la lluna i la nit,
quan els sentits formen els estels,
quan segueixen el cicle etern de la llum,
quan el mateix que circula a la vena del trànsit
és intransigent en valors de matèria,
impositiu als sentirs sanguinis,
i per herois; ferits en la cita de l'ombra de la realitat.

Gorgoretja,
i ací, així passa la vida.