La Murta

Xe tu, que el meu veí diu que no anat mai. Mai, mai.
I me pregunta, allí que hi ha?
Pa matar-lo a sendes.

La nostra Murta
Res ens furta.
Esplèndida i grandiosa,
La que sempre el cor rebosa.
Flora, fauna, natura i puresa,
Allí, tot mana i resa.
I si tens forces i peus
S'alçarà un camí, el que veus,
I que et guiarà en fer el que deus,
Al tacte que s'aclimatareu
En l'enaltació d'un redéu
Al fer la pujada a la creu,
La Creu del Cardenal,
Amb una vista fenomenal.
La mítica Murta,
Lloc on l'estància es fa curta,
Única en senders i flora
I alguna mil·lenària cova,
Un camí que adora
I que res ens roba.
Al seu pas uns manantials
D'aigües dels seus ullals.
Unes ruïnes
De l'època mitjana
Són les delicies
D'història a la gana.
Si vens o vas;
Cuida't en el que fas,
Si vas o vens;
La serra, és lloc de bens.
Paratge Natural
Que l'amor engendres,
Allí vull el residual
De les meues cendres.