Amor amar.

Voldria demanar a la raó
Un raig nítid per un segon de llum,
Per que puguera la nostra nau
Que viu dintre el meu cor;
Ser el viatger del crit silenci
Que paga la pena en vida concient.

Voldria tindre la força
Per conquerir més enllà de mi,
Més enllà de la claredat dels sentirs,
Més enllà de totes les barreres del mirar,
De les sensorials,
les imaginaries,
les no leals.

Voldria ser la massa clamorosa
Que explica cada porus de la teua pell,
Cada fi borrisol de cotó,
Cada membreig del teu cos,
Cada parpadeig femení,
Cada tremolar per excitació.

Voldria tants volers;
Com ser el dits del teu teclat,
Els acords de la teua música
I l'esclau guardià del teu amor.

Voldria tants volers
Més enllà del amar amor,
Que m'ofegue en el futur de les lletres
Quan camine pels renglons del teu passat present,
En els del bé,
Els del mal,
Els de tota tu,
Però junt a mi.