Monents del jo

Y se fugó.
Se fugó la magia
tras los barrotes del deseo
Se fugó en la lucha
por la ausencia de vocablos.
Y quedó preso y sólo,
Sólo tras ellos,
los barrotes de la magia.
Hoy yace el cuerpo
sobre la desnuda alma
Con un herido corazón
que no deja la mente
Y una frágil mente
que no deja la razón
Y una razón;
Presa en la lucha contra si misma.

************
A la llum de l'amaneixer
Els arrissats cabells del vent
Faran xiulets al compàs
Dels teus malucs.
Mentre, dorm la nit
A les esquenes del somni.

************

En l'època del diluvi
No té joc el rancor
Doncs sembla que el diví
No s'oblida de la calor
Ni combina l'aigua amb vi.

************

No hi havia al paradís
Una flor més rebonica,
Pentinant-se com un encís
I perfumant-se de romàntica.

************

Bateguen en la nit les lluernes a l'horitzó del meu cor, com el reflectar de les teues pupil·les al parpalleig.

************

La carència de llavor fa tindre sabates foradades i s'adjudica en el creure per un arrel inexistent.

************

Quan el vent no solque el cim, quan el cim no abaste la llum del cel i per quan el cel se'n baixe a la ennegrida terra formant-se en tot un i la nostra natura jugue a l'amagatall entre els fàstics somnis de la incomprensió, només aleshores i malgrat; l'humà se'n assabentarà dels despropòsits de les seues roïnes accions. I vorà la mort.

***********

Demà deixarem que el món lluite entre ell, i nosaltres, riurem el viure amb la música i cantarem el riure amb la vida.

************

I per qué no?
Es mereixerà el vent un aire sa?
Es mereixerà el foc una flama pura?
Es mereixerà la llum un raig de Sol?
Es mereixerà el torrent l'aigua clara?
Es mereixerà el llibre un manuscrit?
Es mereixerà la veu un silenci?
Es mereixerà un fet la bona intenció?
Es mereixerà la llei un dictamen just?

No hi ha dubte, no sempre es mereixen el merèixer quan els que dicten el merèixer formen part dels que no mereixen.

************

Se sostiene el frágil puente
En los extremos de la vida
Con las guías de un camino aventurado,
Que abducido por la incomprensión loada,
Es aturdido por el nuevo mundo
Sobre el intransferible rumbo
Que albergan los deseos,
I que por prohibidos y llenos de ardor,
Se hospedan en un contínuo goteo
Por el nacimiento tormentoso
De sus nuevos sueños de amor.

************

M'agradaria.
M'agradaria tant tindre el tacte de ser un tot poderós
I no contemplar el descerebrar d'un riu de tinta roja,
i poder canviar el sentir de tot eixe sentit,
i no escoltar el so tenebrós i musical d'un silènci, el de la por,
o el rebrillar d'eixa llum cegadora de bona esperança,
la mateixa que no ens deixa mostrar l'horitzó del bé per davall de la foscor i de la maldat.
M'agradaria tant caminar junt amb el poder de no ser indiferent davant la indiferència de la crueltat.
M'agradaria, clar que sí,
esborrar el passat i tota aquella empremta de injustícia que no beneficia al cor.

Bon dia a la Pau del món, a la vergonya, a la humanitat, als antimilitaristes i a totes les Pilars.

************