divendres, 2 d’octubre del 2015

De bat a bat en debat

Xe tu, de quan en quan renaix descompensat
per numerologia i conte desproporcionat,
la ruqueria en el temps del rimat
i per buidar les pobres lletres el cap,
i així emplenar un temps no empleat 
contant-los amb la mà i en el temps passat.


Podries estar sufocat,
però no hi ha debat.
El temps i el trellat
en el camí és mostrat.

Podries estar encantat
per allò ja contat.
Primer més bé seria grat
vore la personalitat.

Podries estar en estat
sent fidel i alliberat. 
I a l'esquena del nat
ser mal racionat.

Podries ser en veritat
el poder ser qüestionat.
Però en la personalitat
està la mediocritat.

Podries, en barbaritat,
per falsos ser mencionat.
I per la pròpia qualitat
vores hipotecat.

Podries ser; criticat.
Podries ser; alabat.
Podries ser; psicoanalitzat.
Ser el culpable de l'activitat
o un ser noble en realitat
per tot allò bo demostrat.
.
Podries ser ben bé; fixat,
forja't un lloc o busca't un costat.

Bé.....ja m'he cansat,
vaig a estar callat. 
I ho deixe per què ja he acabat,
i perquè fa hores que he esmorzat,
i com no res he dinat,
ara que pense; estic "afambrat".

au..Gaudiu, que el cap de setmana ha arribat,
però podríeu, o no, buscar-vos la felicitat.

I de banc unflant la sang.


Amb cara de son
Paga el "pato",
Rodrigo el "Don"
Un ric xato,
Rodrigo el "Don"
Un tal Rato.
No és el cas
Hui en el fracàs.
Va, que ara vaig,
Ho conte i nyas...!
Va, que ara faig,
Amb la faixa
I fent la cua
Cara caixa.


Fa un bon rato 
Que vinc del banc,
Ni sent nato
Passe de cranc.
Pas enrere,
No puc pagar,
Tinc telele,
Aneu a cagar...!
Dimarts, dijous,
De huit a deu,
Me toca els ous
Tota la seu.
Jo l'enviaria
Al fons del mar,
S'ofegaria
Lacajamar.
Dimarts, dijous,
Dues cues al mes,
I si som braus;
La caguem més.
Dimarts, dijous,
Dimarts, dijous,
Banyes de bous,
Llàstima en sous.
No tornaré
A poder ser,
Ho giraré
Des del carrer.
Menut, menut,
Menut merder.
Trobar sabut,
Feina que fer.

Tingau bon dia
Amb alegria,
Però amb "ia"...
Dineu al mig dia.

divendres, 25 de setembre del 2015

Coherent

Nanit bona gent....;
Va un curt parlament?
Es que tinc un dit
Al repòs del llit.

Brinda el moment
Eufòria i gana,
I de ben segur
Treball de futur.
Brinda el moment
Un fet ben conscient
Que crida i clama
Per Inteligent.
Brinda el moment
El que molt s'ama,
La sang i la ment;
Vida, simplement.

Au..

Nuc de llengua


En fi, ni cap avant ni cap arrere,
i ni falta que ara fan,
Que les paraules que es moren al perdres
són les d'àngel i Satán.
Casualitat d'estar criat com un ser ruc
i a la llengua tindre un nuc.

Tordesillas


La vergüenza hoy nos invade
Al manchar vuestras lazas con sangre, 
Mostráis vuestro roto nombre al mundo 
El mismo que siembra nauseabundo 
Una cruel señal en negro punto, 
Por el que alzar la voz en conjunto 
Contra la falsa razón cultural 
Y la estupidez humana animal. 
Estupor y crueldad, muerte fatal, 
Salvaje la actitud no racional. 

dimecres, 9 de setembre del 2015

Dramàtica solució en fugida


Volar la ment al confort
Del treball quotidià,
Es mou en acollir al port
Els residus de la sort.
Vent de l'ahir, hui i demà, 
Presència i retòrica 
Pel que sobreviu a la mort.

D'un toc mut en pena al cor
Que abasta la memòria,
Brolla el sistema de l'or
En seu parlamentaria,
I en forma tan pecaria   
Que només transmet la por.

Ho escoltem en el debat
Sent sospitós a diari,
Emigrant, refugiat,
Dintre el mediterrani
I en fals itinerari;
Cau el ser humà ofegat.   

A les pàtries del reclam 
Sembla que no hi ha fam,
Ni tampoc hi ha prou lloc
per a tots els del bot.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Patrícia Llàcer


Hui fa bon dia i brilla el Sol,
No res cal preguntar-se, 
per què és premeditat
Que este oratge mal criat
Amb la natura s'aliat.
I hui per tu Patrícia;
Amb molta felicitat.

--*FELIÇ ANIVERSARI*--

dilluns, 7 de setembre del 2015

La pena del refugiat


Posem el crit,
Ho fem al cel,
Mirant al xic 
En trist recel. 
Parlem del vist, 
Ho fem de gel, 
Sentir que el dit 
Culpa al rebel. 

Parlem del dit, en crit, pel vist i pel xic. 
Plorem al cel, amb recel, per gel i rebel. 
Ho fem mirant, posem sentir, ho fem trist. Parlem de culpa.




Desperte i tanque l'ull

Obric l'ull, i me cull...

I sempre declines 
En les polítiques 
Explicar a la gent,
Que de cap t'aterres 
Si no eres escrivent 
En econòmiques, 
Numeralment conscient. 

Nyas, vas i preguntes, 
Que d'incrèdul creixes 
I mes que no vullgues; 
Casa d'altre vas fent 
Notícies tots els dies
Del mal finançament.
Són moltes porqueries 
Que consensuadament,
Han prés enriquint-se
Traïnt-nos constantment, 
I malauradament...
De res ens estranyem,
I com les fem pròpies; 
Ja si ens acostumem
Que gent amb famílies 
Van fent-se el resumen,
Per què els emprenyes 
En les dures senyes
Robant a mans plenes.

Per Aznar i Fragra, 
Per Fragra i Rajoy,
Tot el vell sistema
Desde el setanta huit;
Crema i està molt podrit.
Barcenas ho ha dit.

Borinot, borinot,
Problema de caixa fort?
Monopoli en confort
De xoriços amb sort.

Ale...a tancar l'ull.

Políticament parlant


Casualitats de la vida
De ser o no necessitat,
Els anys ens donen la mida
Creant-se l'única veritat.

Primer no veien res, o "nada"
Interés per governada,
Ni el tres per concesionada
En sa renta administrada.
Després, la màquina d'estat, 
Mou en una clara estampida
No traïnt-se dins del debat 
I embrutant els vots en crida
Amb les paraules del combat.

Política corrompida
Que els lladres ja han demostrat,
Que la bona clase amb mida
És de bressol i amb qualitat,
I en la patria conquerida
No hi ha altra finalitat;
La mare ser abolida 
I tot patrimoni expoliat.

Esta Convergència i Unió 
O com vullga que ara es diga,
Problema té de nació, 
I no tenint més vergonya 
Per Poder i devoció, 
Que en parar la mà d'Espanya
En esta Constitució,
Tots de pesca, sense canya,
I en mateixa corrupció
demanant revolució.

Venut sí, i el PP ho ha sabut,
Altra dreta i catalana.
I ara, en l'era de l'embut
On tot el treball és tan brut,
Intel·ligència a la gana
Investigant al venut,
I desmembrant la magrana
Per fer-se més gran i forçut,
I en voler alçar façana 
Deixant un partit mig vençut;
L'Esquerra Republicana.

Una mentida de les grans
Continua sense descans,
Com la creada per Ciutadans,
Que ara no tenen massa mans
Però no passaran molts anys.

I llegint a un tal Sotelo
"Que era calvo y sin pelo",
Dient que, en el setanta huit,
"El mejor que se consiguió"; 
Omplir d'espanyols amb guió
A les terres de L'Aragó,
I reduir-los en opció 
a la mínima expressió.

En fi, que no vull vore premsa 
Que el cap va i maleint pensa.
..i si tens prou o molts anys com jo,
Llegiràs fent reflexió.

"Tinc un clar vici; una malaltia."



Vici o malaltia,
estic afectat,
de nit i de dia 
estic al rimat. 

Vici o malaltia 
en un inventat, 
la vista confia 
per fer un versat. 

Vici o malaltia 
per una amistat, 
escrit a ma tia 
o al meu veïnat. 

Vici o malaltia 
sòc de cap quadrat, 
a la Policia 
sí he criticat.
  
Vici o malaltia 
estic observat, 
també ho llegia 
i seré jutjat.... 

Vici o malatia 
pensant un trencat, 
perfeccionaria 
el puto teclat. 




Plena i egoista


Fresca a l'horitzó, s'il·luminava 
En el palpar de la rosada nit,
I per la memòria era pintada 
On el negre cel clar mostrava 
Un punt al camí cap a l'infinit, 
Per ser cel, i patria d'acampada. 

La llum es va mostrar en l'absència
Com a qui margina un jardí florit
I en l'observança dels ulls tènues 
S'assabenta, per la raó al pit,
Que naix un mant d'estels, orfres i nues.

La nit ens va ocupar, amb la lluna,
I més que no estiga al nostre abast
la vorem sent centre d'atenció,
Creixent altiva, radiant, egoista,
Fantàstica i pura en la raó.

La lluna ens va deixar fent-nos un ball.
La nit ens portarà llum, i plena.


dijous, 20 d’agost del 2015

Moments i Vents del Facebook



Feliç aniversari Amparito.

Filla i mare i iaia com ninguna
Com les veles del pal major,
Que navega a la lluna
Arropades en el tresor
De la bondat i fortuna.
Forges radiant ta formosor
Ciment que clama serena
I transmets en la saviesa
Picara naturalesa.
La vida ja has conquistat
Quedant més en felicitat.
Anys darrere anys, i per molts anys.

------------------------


"Els camaleònics bojos en nit
venen per a mostrar-nos el viatge
exportant l'ànima des del sentir".

Tan boig, que no es sap qui ho va dir.
I si penses que tots som un rebrot;
Tu també estaràs dintre del pot!!!

-------------------------

"Amiga dels merengueros,
Saca tu aspiritu!
Que tant mateix els colxoneros,
O matalassers, per mi i tu,
Són uns meseteros
Implorant-li al Manitú.
Content o no puc estar,
De que guanyen els lleons
Una Supercopa de collons
I clavant-li cinc balons
A uns culés amb galons.
Però...
No t'agafes del monyo
Que si jugarem contra el Mandrit,
Per als del madronyo;
Un cul....i un dit...!"

AMUNT..!

---------------------

Quan no dorm el món
Parla de qui som,
I quan amaneix;
Carretera pareix.

-----------------------

Per fi s'acabat,
I en dia asenyalat
El "laborio"setmanal.
Què fins i tot he sospirat
Dient allò de; menys mal...!
És dia de festa
I en quinze d'agost,
Precís fer un post,
Solidaritzant-se en la resta
Que treballen a baix cost.
Estem posats a protestar
I fent molt poca pressió,
L'atur és la qüestió.
Després se'n va a cagar
El companyerisme i la professió.
No patiu els de cap de setmana,
Que en un futur no massa llunyà,
Esta feina, també ens tocarà.
Au, me toca fer nono.

Bona nit

----------------------

Sóc
el so
mut
d'un crit,
ferit
i conquerit.

-------------------------

Que el Papa diga
Que és bo menjar figa;
És pensar que és Papista
I també és comunista.
Que la cúpula militar
Parle d'aniquilar,
Bombardejant Catalunya;
És per enviar-los a la lluna.
Que ISIS ejecute a dones
Per no tindre sexe amb homes,
Demostra que estos creients;
Són fem, ells i els parents.
Que TVE faça censura
Demostra la seua cara dura,
I ens recorda al C9
Extirpada com un ou.
M'agrada molt més escoltar
Que les xiques no els han de portar,
Els sujetadors estan a la llista
Per afectar a les mamelles i la vista.
En fi, el dia també ens diu
Que el parlar d'un bon "piu"
És com ser un ric marajà
Per la quantitat a l'idioma italià.
I mentre mira el món
Als llocs on més confon,
A la mar s'ofeguen en un somni de malsom
I a mi, trist, m'entra ara la son.
Demà més i millor.
El roïn per a l'oblit
I a tots, molt bona nit.

----------------------

El dia i les seues notícies...

La història es repeteix
A tres barres de quatre,
Quan el poble descobreix
Sols s'estima en resoldre,
I tot seguit a qui s'obeeix;
Fent-nos por per confondre.
La història es repeteix
A la terra d'aquest lloc,
Un signe que persegueix
La corona d'aigua i foc.
Uns viuran a cos de Rei
I altres, faran la teua llei.
Com sempre, llum en el dit,
I a tots, passar bona nit.

---------------------------

"Símbols del crit"

M'he acostumat
a ser diferent,
a estar deprimit
alegre i farcit,
a plorar l'encant
i a ser, cohibit.
A ser diferent
en agafar el millor,
en tocar el pitjor,
i a ser, conseqüent.
M'he acostumat,
és el que sent,
símbols del crit
que naix ací establit,
i que va germinant
dintre el meu pit.
M'he acostumat
a dir a la gent,
a ser agraït,
a ser patriòtic,
i el anar pregonant
el que caurà en l'oblit.
A ser diferent
m'he acostumat,
amb les coses del contat
i a ser, sentiment.
M'he acostumat
malauradament,
a fer sempre el dit
que pot ser divertit,
però fer-ho versant
per a ser gaudit.
M'he acostumat
de bac en bac
a ser diferent,
Però, sóc jo, bona gent

--------------------

Alee, alee,
La iaia s'ha estrenat
En fer oposició i debat,
Doncs beata l'han criat
Adobada en una societat
I sent la part del pecat
Per que tot vaja nugat.
I jo li he contestat:
"senyora, que és de trellat
Que vagen per separat
La religió i l'estat".
Però, tampoc estic rentat
I fàcil quede enfavat
Al ser preguntat;
Per Sant Bernat.
En fi, ja ho sé,
Jo també estaria cremat.
Au, s'acabat.
Les Festes d'Alzira són,
Diga o diguen en nom.

-----------------

Què sí persona humana..!
El segon de la setmana
Que bloqueja tranquilitat,
Va i fa el que la vida mana
Amb el seny de la voluntat
I en sentir-se; apta i sana.

Saps què?
Fes el que et done la gana,
La bogeria, per gastar-la.
Bon dimarts.

---------------

Cau la nit, és necessari
Donar al dia un repàs ràpid.
Ser humil en l'itinerari,
Ser capaç i no estúpid,
Ser un ser, no innecessari

----------------

Soroll de calma
Que fas escoltar
L'ànima pròpia.
Excitació, por,
Lluita al bategar
En la borrasca
Fent-la naufragar
En la pau interior.
Calma.
Tanca els ulls, vola.

Bon dia.

dissabte, 25 de juliol del 2015

El silenci del jo

Repeteix
Sense parar,
Una llum 
En silenci 
Per mentida.

En mirada
Decebuda,
Parla
Creguda
Trista
I dolguda.

Ací estem,
Tal vegada,
Envellint 
Pels ideals
De l'ànima 
Amb entusiasme.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Cau en nàixer 


Per volcà de llum;
L'horitzó gites
Com una costum. 

Centenes fulles
De l'ombra agraïda
Que miren al cel
Raspades pel foc,
Banyen aigües 
Per nostra vida 
Regant-les al joc.

Pures, precioses,
Un rol debades
Que dorm en serres.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

La llei del pas per la vida


Sura per la vida
Un Sol 
Mirall de flor.
Forja un marc 
Daurat en orgull,
Orgull en l'acte 
I del bon ull. 

Sentir
La mirada,
Alé de vida.
Un reflexe
En l'abastar,
Al que no puc
Als ulls mirar,
Ni vull
Ni vol
Però sí,
Ho sé;
Es deu
I es pot..!

Pepet el melancòlic

Pepet anava de festa
Per recordant-se'n del passat,
I en obrir el nou forrellat,
Se'n adona que en la cresta
No hi habia massa trellat
Per estar ja tot orquestrat.

Pepet anava de festa
I en valorar el presentat,
Excloent el tema de gespa,
Raó té en el comentat 
De que sols falta una mica 
Per recuperar el model:
Sant Bernat...!

...i en casa l'he deixat gitat
Cavil·lant en una carta,
De pensar ja estava cansat
Per millorar el que es palpa,
I és segur, no anava bufat.

divendres, 10 de juliol del 2015

La Dama del far

La nit va sent estranya
Al penya-segat marí, 
I al cim; es troba ella, 
Cobrint d'un mant virí 
L'essència del meu fer. 
Morena de llum flexible, 
I plàstic woman, 
Tan propera, 
Tan inabastable, 
Ella; 
La guia entranyable 
De la mirada del far, 
I del silenci en parla.

"S ols l'empremta del record
E ns pot perseguir
M és enllà de la mort,
P erò el treball a seguir
R eforça els dies del gaudir;
E n està vida no és sort".

pdta. pensament de tercers reflectit en lletra. 
Sentiment entre companys de feina.

dissabte, 13 de juny del 2015

Imagina't amiga


Imagina un món invers,
imagina'l diferent.
Imagina l'univers,
tot ell; als teus peus en vers.

Imagina el blau del mar,
mullant el cor, l'arena,
i ser la part del amar   
per sempre tu, sirena.  

Imagina't un record 
sent l'essència de vida,
i ser blanca i pura en cort
coloma conquerida.

Imagina un sols minut
sent l'estrella del matí.
Imagina't ser vent mut 
i la clau del frenesí.

Imagina en un amor
ànima emmanillada,
que forja d'or un tresor
i estar alliberada.

Imagina tu un sentir
amiga per el moment,
la que fa per el servir;   
un jo culpable conscient. 

Imagina imaginant,
imagina't caminant.  

dimarts, 2 de juny del 2015

Llum en mida, conquerida.


"Conquerida,
Llum en mida"

Entre els núvols
De la vida
I els Rossinyols,
Solca i crida
El que tu vols.

Inclou en el fer
Treball sincer,
Amb constància,
Raó de ser.
Amb fragància,
Faràs voler.

Els examens
Són exposar,
Però els bens;
Els rep pensar.


Molta sort...!

dijous, 28 de maig del 2015

El vent del meu estel


Pots conéixer la realitat vivint-la immers en un silenci d'irrealitat, 
o pots viure en irrealitat coneixent la vida 
i sent la veu de la pròpia realitat.
...o simplement:
pots estar preparat i dispost a l'engany del camí.
Una vida més.

I trona l'amor
Quan la raó conjuga,
Llibertat pura.
Dóna el vot, clona,
Estel de l'esperança.
Dóna el bot, clama,
Poble que balla i dansa. 
I brolla el clamor
D'este somni en aliança.
S'escolta i sona,
El poble conjunt s'alça.
Seny al toc, tabal,
Arrels en ser forjada,
Trona amb pau i remor,
Pàtria, terra estimada.

Fent barral.

Ja sóc de tornada
al meu volgut llar, 
altra vegada 
he anat d'esmorzar. 
Ja sóc a casa meua, 
i pensant en gitar. 
Pili, no fases fideuà, 
que estic a rebentar. 

"X us no pot 
I tampoc vol, 
P icar més que poc 
I semblar un porc. 
R utina del devot 
O l'amo del calbot, 
N o faltarà entrepà i got, 
S angonera que és el xicot."

dimecres, 20 de maig del 2015

Vicentica, vicentica



No sé com ni per què, però m'he despertat dormint....despertat dormint..? però sí, hui m'he despertat amb una vicentica possiblement imaginaria i una malaltia que per pica, podria vindre dels gens.


Ica, ica, ica.
Què li passa a la tia vicentica? 
Ica, ica, ica,
vicentica, vicentica,
vicentica la arrastrà,
la que pensava ser rica
per tindre-la desgastà.
Ica, ica, ica,
vicentica, vicentica,
la que sempre li pica
i la figa replica.
Ica, ica, ica,
la pobra vicentica,
de dos pams vol la pica
i de cervell; ni mica.


...Així que hui posem un poc d'humor al dia per vore si deixem de costat un poc la política del fem i de tot eixe terratrèmol de jo soc millor que tu, que tu i que tu, com allò del "borriquito como tú". I també com aquell d'allò que dius, has dit o han dit. Que conste que sou tots molt roïns..!

Vaig a fer-me un partit polític particular, i no podreu apuntar-se...!

De tota manera, abans d'acabar la setmana, igual, sé a qui a votar.

La fada, ja ve.


"À nima de fada
Q ue solca la boira,
U nta celebrada 
I forja front la ira".
...........

A lta cavalcada, 
Q uòrum, memòria, 
U na en abastada 
I en seu venatòria.

S uau, imperceptible, 
I àngel, Pau del bé.

H i ha ment tancada,
I en falsa conspira.

H abilita cor, cadira,
A mb l'àngel que guarda.

T u que el rol admira,
E n ser, sí varada,
M és bé acollira,
A l solc, per danyada.

Socarrat

Hui heu escoltat dir allò de....
què, fa calor?
Està clar que ens ha superat Xàtiva i Carcaixent, 

però no per això, deixe de sentir-me més socarrat que mai.
18,00h 42'5 graus/ 23,30h 32 graus. 14 de maig.

S urt de la calma
O na en foc de maig,
C lar dol en prisma
A portes d'estiu.
R ebot, mà d'estat,
R astres del ser viu,
A tònit, cremat,
T emps canviat, i errat.

Bona fresca nit.

dissabte, 9 de maig del 2015

De Pena...!

'una part; un manifest desmaiat,
obre en expressió per escalabrat. 

eïtat infinita 
er la ment tradicional, 
e segur ens esguita 
er la era, en via anal.

onat el tir d'eixida 
er carrera electoral, 
esconfiança en mida 
er la trama al corral.

euen més que el "ripa" 
er gestió fatal, 
eute que constipa 
er cada gent, al personal.

e tot "pone y quita" 
er ser part i comensal, 
e bot en vot ho modifica 
er ineficàcia judicial.

urà la pena si és per queixa 
erdent-se per informal, 
iuen que és la mateixa, 
ortadora de lleis i mal.

emocràcia en fixa 
er un clar ideal, 
e falsedat s'engreixa, 
aridora de l'or, raó i tal.

emòcrata, 
lural, 
eunta, 
e ardal. 
inyata 
e enal.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Hola filla..!


De cap ens trobem
I de peu vivim,
La ruta surem, 
La mel que volem.
Ultra consentim
Només mana i fem
Sobrats de ragin.

Bé que s'estima
Obvi al que s'ama,
Novella en vida.
  
Descendència en or
I llum de color,
Amor i tresor.

Més que una diva,
I reina fada.   
Romes la senda,
I vius la saga. 
A l'adorada;
Meua, la llum clara.

divendres, 24 d’abril del 2015

Per què passa?


Al passar tot passa sense un per què,
però, sí pot passar amb un com.
Mes tot passa per passar, 
sense tindre una única explicació,
i sense intenció de forma buscant sentit. 
Com qual vent bufa buscant destí
sense obtindre destinació.
Com qual pas següent de lluna 
va alineant-se amb la ressaca
i qualsevol ésser viu.
Com la mínima distància existent
entre gros fil del bé i el mal.
Com el pas de llum en dia i de camí al cresol,
o com el sentir d'una nova vida al despertar.
Tot passa, 
i sempre passa, per què passa,
en passar.
I tot passarà. Al passar. 

dimarts, 21 d’abril del 2015

"Les Pilars de l'ascensor"



Anava ella de tranqui 
A baixar del pis,
A l'estanc de camí 
Abans de fer pis..
Acte seguit 
Atrapada s'ha quedat, 
A l'hora del crit 
A la sort d'un oït. 
Agafa el telèfon 
Amb poca amistat, 
A la boca un malson, 
Averia, l'hem cagat!. 
A la falta de comunicació, 
Al nostre veïnat 
A quedat obert l'escaló; 
A peu jo he pujat. 
A l'hora que els Pilars 
Amb les diferències del parlat, 
Anormalitats i conters clars, 
Alapont, ràpid l'ha reparat. 
Ara, li podem posar música 
Al que pot ser nostre Rap, 
Aquell que a tots ens pica 
Al sofrir del que hem pagat. 
A peu, a peu, 
Ai per Déu..!

divendres, 17 d’abril del 2015

Sentiments en dia Renda

Hora de fer la declaració de la renda.... 
tinc mal de panxa i tot, ni que fóra jo ric. 
Ja no vull vore més la TV....

Plens de notícies
D'abans i sovint,
Les injustícies 
Anem-les vivint.

Plens de caràcter 
Visquent l'acudit, 
De tant de merder 
Estàs induït. 

Plens de memòria 
En record actiu, 
Salvar mentira 
L'únic objectiu. 

Plens de paraula, 
Posa atenció, 
Fent la parada 
Per ingestió. 

Plens de sorda veu 
En poble incult, 
És la seva seu 
Camí a l'insult. 

Plens, raó i dit, 
Per tacte i gràcia, 
És pas conquerit 
En democràcia.

La llei de la por
Furtiva, noble,
Quedant-se tot l'or
I en fam el poble.
Por, repressió, 
Esclavistes d'hui,
El sistema en so
Del monetari.

Plens, plens de negres 
I en caixes "B",
I tu, fes-la bé. 


dimarts, 14 d’abril del 2015

En el "cara llibre" Facebook i a diari


Bon dia, i de pasqua.
Respira i aprèn a mirar per l'enveja des de l'objectivitat.

Gerra de vida,
broll de la serra,
pacte, natura,
humà en tacte.
Cordura forjant,
herència pura.
Resa pel lloguer
ànima i presa,
...sent tu;
insignificant.
Insignificant.



Segur que els mots del 21 de març 
sols es queden molt al fons dintre de quatre cossos, 
la resta; superficials i ignorats de la gràcia amb saviessa...

Amaneix el dissabte 
Amb la llum de puresa,
On ben fresc mulla l'ambient
I on el cor parpadeja
bategant amb riquesa.
Ens alimenta la gent
Fent lletra moldejada,
Al camí rius en tinta
Mostrant la bona mostra,
Fent vida, música i ment,
Fent la dita constantment.
Contes en nius al contar,
Contes vius per adorar,
Bressol que creix al regar.






divendres, 27 de març del 2015

Torne al blog de casa, després de març

Torne a la casa verset..
que de feina ja estic més quiet .....

Torne del mes faller 
i de mostrar-me al darrer
en full mullat de paper,
en les xarxes del que fer
i en les socials del no ser...
..i d'escriure per tot arreu
criticant al descriure a nostra seu,
i tot aquell que tinga veu
que com jo, pensa ser Déu.

I com la lletra, ells, no encadeneu,
el bé no sabreu o no conteu.
Ara ja està, redeu.!
no més reseu...!
que també cal posar el peu,
i fer bo, el bon nom d'hereu.
Així què... com que tornaré,
i pel comte que vos té;
milloreu...!