Anava ella de tranqui
A baixar del pis,
A l'estanc de camí
Abans de fer pis..
Acte seguit
Atrapada s'ha quedat,
A l'hora del crit
A la sort d'un oït.
Agafa el telèfon
Amb poca amistat,
A la boca un malson,
Averia, l'hem cagat!.
A la falta de comunicació,
Al nostre veïnat
A quedat obert l'escaló;
A peu jo he pujat.
A l'hora que els Pilars
Amb les diferències del parlat,
Anormalitats i conters clars,
Alapont, ràpid l'ha reparat.
Ara, li podem posar música
Al que pot ser nostre Rap,
Aquell que a tots ens pica
Al sofrir del que hem pagat.
A peu, a peu,
Ai per Déu..!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada