Al passar tot passa sense un per què,
però, sí pot passar amb un com.
Mes tot passa per passar,
sense tindre una única explicació,
i sense intenció de forma buscant sentit.
Com qual vent bufa buscant destí
sense obtindre destinació.
Com qual pas següent de lluna
va alineant-se amb la ressaca
i qualsevol ésser viu.
Com la mínima distància existent
entre gros fil del bé i el mal.
Com el pas de llum en dia i de camí al cresol,
o com el sentir d'una nova vida al despertar.
Tot passa,
i sempre passa, per què passa,
en passar.
I tot passarà. Al passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada