Volar la ment al confort
Del treball quotidià,
Es mou en acollir al port
Els residus de la sort.
Vent de l'ahir, hui i demà,
Presència i retòrica
Pel que sobreviu a la mort.
D'un toc mut en pena al cor
Que abasta la memòria,
Brolla el sistema de l'or
En seu parlamentaria,
I en forma tan pecaria
Que només transmet la por.
Ho escoltem en el debat
Sent sospitós a diari,
Emigrant, refugiat,
Dintre el mediterrani
I en fals itinerari;
Cau el ser humà ofegat.
A les pàtries del reclam
Sembla que no hi ha fam,
Ni tampoc hi ha prou lloc
per a tots els del bot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada