Casualitats de la vida
De ser o no necessitat,
Els anys ens donen la mida
Creant-se l'única veritat.
Primer no veien res, o "nada"
Interés per governada,
Ni el tres per concesionada
En sa renta administrada.
Després, la màquina d'estat,
Mou en una clara estampida
No traïnt-se dins del debat
I embrutant els vots en crida
Amb les paraules del combat.
Política corrompida
Que els lladres ja han demostrat,
Que la bona clase amb mida
És de bressol i amb qualitat,
I en la patria conquerida
No hi ha altra finalitat;
La mare ser abolida
I tot patrimoni expoliat.
Esta Convergència i Unió
O com vullga que ara es diga,
Problema té de nació,
I no tenint més vergonya
Per Poder i devoció,
Que en parar la mà d'Espanya
En esta Constitució,
Tots de pesca, sense canya,
I en mateixa corrupció
demanant revolució.
demanant revolució.
Venut sí, i el PP ho ha sabut,
Altra dreta i catalana.
I ara, en l'era de l'embut
On tot el treball és tan brut,
Intel·ligència a la gana
Investigant al venut,
I desmembrant la magrana
Per fer-se més gran i forçut,
I en voler alçar façana
Deixant un partit mig vençut;
L'Esquerra Republicana.
Una mentida de les grans
Continua sense descans,
Com la creada per Ciutadans,
Que ara no tenen massa mans
Però no passaran molts anys.
I llegint a un tal Sotelo
"Que era calvo y sin pelo",
Dient que, en el setanta huit,
"El mejor que se consiguió";
Omplir d'espanyols amb guió
A les terres de L'Aragó,
I reduir-los en opció
a la mínima expressió.
En fi, que no vull vore premsa
Que el cap va i maleint pensa.
..i si tens prou o molts anys com jo,
Llegiràs fent reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada