Buff... quins moments..!

"Queda un regust

amarg i de falta,

en voler ser just

per mida i per falda,

sentit del sentir obtús,

per això la cagues xus.."

"I mentre que el món, 
creix a la grenya
amb lluites sense nom,
ací està patint la penya
maleint-los a tothom,
en ser els grans en una pinya
i tan dèbils com ho som."

"A la premsa, ràdio i televisió,
variades són les manipulacions,
doncs el poder té l'opció
de moure'ns les versions
i com única pròpia devoció
la butxaca dels pantalons."

"Es doma per temuda
mentre vilment s'explota,
no té veu, ni està muda,
i segur que ens ho conta
en una precarietat prompta.
Evoluciona en ser creguda
i barallant-se amb la sota
transcorre decebuda
amb la destrucció absoluta."

"El verd és marró
i el blau líquid s'ha eixugat,
es transforma el petroli i carbó
en un negoci exagerat,
i el naixement del nou nadó
baix l'herència que li em furtat." 

"Repressió per tot arreu
armant-se la de Déu,
i no es meneja mai un dit
si no hi ha a la vista negoci.
Al Marroc o Palestina,
al Sahara o a la Síria
i a la Bòsnia Hercegovina.
A l'Egipte i l'Índia,
al Afganistan i l'Argèlia,
en l'Irak o la Líbia.
Però ací a la terra,
que amb llei i la raó s'aferra,
el poder és molt democràtic
i sols val per al ric,
i si el poble alça la veu
   amb el dret de la manifestació,
també és justa l'opció
de transformar la cosa en greu
canviant la legislació.
Hipocresia i reverència
esta és la creença,
a més, ens pujen els impostos
creant nous costos,
i retallen ajudes i sous
tocant-nos a tots els ous,
com a un ramat de bous."

"Després fer un repàs
poc a poc i pas a pas,
pense que tot és un fracàs
 si profunditze en cada cas,
 creient que és molt obi 
tant de remor i d'odi,
i caient en el preguntat
si d'època ens em equivocat.
...Estarem a Edat Mitjana
on feien el que els donava la gana,
i on s'entregava el fruit llaurat
a canvi de misèria, fam i crueltat,
i enfonsant-los en la precarietat?
Sols els falta l'idea bona
de triar i cobrar amb la dona,
doncs masclistes són en façana,
per això fan; els que els dona la gana."  

"Me'n vaig al carrer
i al cel blau admirar,
vaig a deixar este fer
i les piles a carregar
d'amor i reflexió,
de bondat i comprensió."

  

Pal makinando.

Més bonica que una flor

Ungida amb la tendresa,

Juntes coratge i dolçor

En un brollador d'amor. . .

Rosa, de blanca bellesa.

  

(Per a tu dona divina,

raó de la meua existència,

llum de la meua alba,

companya en el meu camí,

alleugerint-me en les tristeses

i el motiu del meu sentiment,

l’amiga de entre les princeses

i la reina del firmament.:)

Són estos versos

ben senzills i dedicats,

amb l'afecte de mil amors

a la joia del mar i de les flors.

Ben nascuda als seus peus

de la nostra muntanyeta,

ballen els cels i els Déus

amb la divinitat que els adjunta

i amb el cognom de Layunta.

Eres ser de càndida bellesa

I blanca llum fins als peus vestit,

La vida junt amb tu té grandesa

Cobrant l'existir, força i sentit.

  

Eres un ser de singular noblesa,

Fanal que sempre brilles encesa,

Davall la teua llum el matí comença

Ple d'amor, amor correspost, amor en presa.

Eres la pau de l'alba nemorosa

i el perfumar d'alguna bonica rosa,

beneita flor de pètals al vent,

Dona, Dona, amb valor i sentiment.

  

MariCarmen, tu, eres la meua cançó i suau melodia,

Aquella amb qui vull compartir la resta de la meua vida,

Flor de gesmil, aroma d'ambrosia…

ara, un nou futur en nostra vida i en joc començarà,

i encara que passen els segles;

el meu amor, no mai desapareixerà.

T'estime esposa meua..!

Endavant.!

Per dur i pedregós

que siga el camí, 

ple de bon goig

i amor sense fi. 

És el desitjat,

per la família

i aquell veïnat,

és l'estigma

a pas de veritat,
de grat i realitat.

És l'essència,

la descendència,

i lluita en vida,

la conquerida.

MOLTES FELICITATS

Esperant veure la llum

Sempre passa igual:

El que té la tècnica no té la gràcia,

el que té la gràcia no té la tècnica,

Després estem els que no tenim ni tècnica ni gràcia. 

I per damunt de tots ells:

 estan els que poseixen unes i altres qualitats.

La resta simplement, estem a l'espera per gaudir-la, 

amb tècnica i amb gràcia..

Marca al pit

Hui has passat,

Si, pel meu costat,

I me'n he adonat.

Ha sigut diferent,

Més conscient,

De guapa gent.

Com un sospir

Revé el ahir,

Allunyada bala en tir.

Hui he estat,

Sí, a tu ancorat,

Al record i al malgrat.

Fràgil davant fortí

Culpable bergantí,

I al tall; “guillotí”.

Un cas i un Pla

Que a Corbera va,

Lletja lletra, exposà.

Hui m'he sentit,

Patit i fugit,

La culpa del pit.

Nou aroma

I perdó de Roma,

El que aborrona.

Demà toca, Curs i examen.

El coet  i coeter

Coet, coet,

fart i satisfet,

és obligat

fer-te un curset.

Coet, coet,

normativa i decret,

ara toca el fet

de la mà de l’expert.

No és un tret,

i sí, un coet.

Per què tan de decret

per al major i el xicotet?

Coses de l’atzar

que ens vingueren a manar,

i maleït és el noruec

al que enviem a cagar

per la ruïna del coet.

Traca desdejunem

i sopem masclets,

amb pólvora somiem

i els més sorollosos pets.

Les lleis d’Europa

fins en la sopa.

No hi ha dret

aleshores del decret.

Tirar una bombeta

menors de dotze anys,

és una gran desfeta

 que portarà malanys.

Com se les gasta

la nostra administració,

d’ací també treu pasta

i més recaptació.

Tots, home i coet,

hauran de tindre, un carnet,

i sinó, quedar quiet,

en l’herència del coet.

Coet, coet i carnet..!

Una ment i un camí. Diferent.

El sentir-se diferent

és forjar-se en pensament,

i per perdre's al camí

no és ser fàcil ni inconscient,

tenint emoció i frenesí 

en agafar-ho al moment

per sentiment genuí....

Però....

Interposant-se al mig esta ment,

agafarà el sentit contrari,

no sent de mala gent,

ni pareixent precari,

ni mal ocurrent.

En pensar calmosa i geladament,

i abona't pel que en transmetí,

Pare meu...pensant calorosament; 

erraria, però faria el pi.

L'incomprés d'una realitat.

Incrustat en un món

que incompleix el sentit,

deixe l'esperit establit

al fosc calaix del cognom

i al que sempre he pertanyi't.    

Enfoscat i incomprés

de la resta i la realitat,

m'assabente d'haver-hi més

sense cap prioritat

i que ho veu tot al revés. 

Llàstima del que som

amb la guia del nostre vent,     

la permissibilitat de tothom

i el que marca este moment.

En lletra de; Valencià

Pense en el com,

i mentre, també el quin,

no vull ser plom

en la tasca que tinc

i que espera tothom.

Quina cosa el temps

si no hi ha ganes,

no et fa estar tens

si ho amalgames

per moments.

Quina cosa serà la presa 

sabent de la realitat,

que no es troba obsessa

buscant la finalitat

de convertir-la en pressa.   

Quin serà l'episodi 

al parir la nova edició,

que formara el rebombori 

per la grata satisfacció

d'un acte meritori.

No sé ni com començar,

ni com estructurar,

ni com agafar-ho 

per a contar.

Però el que sí sé,

i que ho sé

i és tan cert;

que el temps passa, i es perd.

Quin serà, com serà...

però en lletra; de Valencià..!.
  

Eres l'amo

Ens abasta i guanya el dia

i mira que té collons,

 per el tic-tac de la manilla

i per la varietat en accions.

Celeritat en certes qüestions

de força, empremta i alegria,

per exercir les raons

 i millorar el que no canvia.

Ell, firmement avança,

i nosaltres que l'espentem,

però també ens dessalen-tem 

si ens apresta, guanya i alcança,

malgrat la pressa que injectem

no podem deixar-lo en casa.

L'esperit del humà

i particular lluita quotidiana,

que més sembla mariana

en el que diuen que vindrà,

manipulant-nos a la gana

i furtant-nos el tros de pa.

En fi, 

ja he arriba't al fi.

"Per molt que et prestes,

eres l'amo, de les pestes".

I prou

Què més podria dir-li jo;

amés del ha ha ha,

què semblara ben bo

fent acudit en "xa xa ra"??

La paraula en qüestió

no estava mal intencionada,

i en esta ocasió,

sí per gràcia mencionada.

Però no passa res..

Ya ves..! 

I a mi sí m'ha semblat

una missiva i amenaça, 

quedant-me molt parat

al no comprendre la cosa.

Tranquil·la ja l'he esborrat,

comentaris i missatge,

que amb gràcia l'havia crea't

sols per passar el "bache",

fent eco, de la derrota i del bac

i assumir-ho en coratge

la nostra fatalitat.   

Però tu no ho has comprés,

ni des de'l primer moment,

que amb un "cuidadin" m'amenaces 

sobre no ser, gens dolent.  

Em passa molt aviat

al agafar les confiances,

imbècil, sense males criances, 

denou seré més mesurat

per no deure fiances.

Perdone vostè senyora,

si per aquelles l'he ofesa, 

que no era el meu quinqué, 

ni tampoc que es donara 

en este cas per entesa. 

No es tornarà a repetir,

Amés amés diga vostè;

que jo li ho vaig dir ahir. 

Que tinga vosté bona nit, o bon dia.

3 d'octubre

Bon dia tinga vosté

guerrera de la vida,

que té per hostatge 

la força adquirida

i pels déus en blindatge

l'esperit sense mida.

Vicent Xaveli

Estimat Sr. don Vicent

i pels anys d'amistat,

és vosté molt bona gent

i això és de molt bon grat.

Les paraules això són

i els fets així ho diuen,

més val que no s'obliden

ni del sofrir ni de les rissades,

ni d'aquelles penes alegres

de quan et casares,

i aquell dia i la seua nit,

amb el naixement del primogènit. 

Llarga vida amb salut

qué és una gran virtut,

i moltes felicitats Vicent.

Sou, i eres; molt bona gent. 

Juanvi Vayà Climent

No hi ha més felicitat,

que gaudir, de la teua bondat,

i de la teua companyia,

mes que estigues a la rinya.

 Un precís teclejar

per a després publicar,

i de la teua essència

amb la teua presència.

I és què, quaranta anys de lleig,

i sempre, que igual et veig. 

Feliç aniversari,

amic, so tio armari,

qué eres a mi prou semblant,

menys en les coses de la sang.

I es que, patim d'un malalt meló,

però no sé, per quina qüestió; ni raó.

Sr., este, els desitja llarga vida i pas conseqüent,

a la seua família, i a Juanvi Vayà i Climent.

pdta. ...i com deia dies enrere :

No hi ha cap com tu,
 happy birthday,,, to you!!!

Helen Teresí

Com a pròpia i sincera

sempre autèntica i diferent,

té els peus a la terra,

i com a premi; el coneixement.

És molt llesta i un portent

i està bona a la gana,

i per ser de nostra saga

ens fa parlar diferent.

Ara, lluny de la seua zona 

i a les esquenes del ponent,

happy birthday to you...!

No per estar fora d'ona,

i sí, per ser bona gent,

happy birthday to you...!

No per semblar-se a faraona,

i sí, per ser tan coherent...

Happy birthday to you...!

Sempre, exactament,

continua així tu.

Happy birthday,,, to you...!

La força del perquè.

Recorda al recordar

que la claredat és teua,

perquè tu, eres la llum.

Recorda qué un per què,

sempre es pot canviar.

Recorda que dies hi han

foscos com la nit,

que blaus i clars es faran 

perquè cauen en l'oblit.

Tot té un per què,

perquè es pot canviar.

El riu és sec,

perquè allà no mana. 

La gràcia està trista,

perquè ha partit el riure.

El vent no té ànima,

perquè l'ha perduda.

El cel és gris,

perquè hi ha núvols. 

Tot té un per què,

perquè es mira enrere,

i el camí és llarg,

perquè estàs al llac,

al llac de la veritat.

El diamant és brut,

perquè no s'ha polit.

La flor es mustia,

perquè no s'ha regat.

El rellotge no espera,

perquè no s'ha parat.

El cor no batega,

perquè ell és mort.

Els records són llunyans,

perquè estan al passat. 

I tots ploren, tots,

tots, tots ploren,

perquè ja no et rius.

Recorda al recordar

que la claredat és teua, 

perquè tu; tu eres la llum,

la llum de la vida

i la persona del perquè,
perquè tot ho pots canviar.

Necessite un; BlogStop..!!

Tindré que deixar-me d'historietes

i posar-me mans a l'obra,

que després venen les preses 

i en acabar no veig mai l'hora.

Amés amés;

el cap de setmana és sagrat,

no hi ha dita, sols pensada,

doncs és molt més grat

de la família estar rodejat.

Després vindrà el dilluns

i tinc que estar fort,

ho saben fins els difunts

de que jo estic un poc tort.

Mans a l'obra esta setmana,

que ja a premia, i no per gana, 

per ser unes llavors 

relatives en certs honors.

Però, això és el que hi ha,

que tinc que deixar-me d'historietes,

fer una bona "rimà"

i posar punts i cometes.

Ja tots ho esperen,

i altres ben bé que espenten,

i a mi, em desesperen,

doncs no és la meua opció

cap d'aquelles en difusió,

ni buscar protagonisme

per contar-los un acudit,

tan siga en rima o en versicle

o d'allò que creguera en dit.

Però bé;

és el que hi ha,

i no per gana,

doncs diuen que ho faig molt bé,

i jo, els ignore per ignorant,

sent dels xicotets; el més infant. 

Tindré que deixar-me d'historietes,

i d'entre elles; aquestes.

Un bese't, i un pessigue't..!

Se que t'escita,

que em segueixes,

que em visites,

que em crítiques,

i sé, que t'alegres,

que t'agrada i te rius,

i així, ho contes i ho dius.

Però hui; hi ha, un no res..!

no hi ha més,

sols un bes,

i per la visita;

"bese't i pessigue't"

el que tant t'escita....

Ivonne (falla)

Sóc molt ruc 

i gran despitat,

i també conegut;

pel sense trellat.

Que t'arribe la felicitat

doncs et tinc per amistat.

I perdone si en la ocasió

he fallat en la visió.

Cara guapa com la teua,

encara estan pensant com fer-la.

MOLTES FELICITATS...!!

Puja l'iva

S'impregna de temor el poble,

eixe que tanta cosa necessita,

eixe que és tan pobre

i al que tant es decapita.

Creix el temor del més pobre, 

entre paraules buides 

i faltes de sentit,

que semblen grans farses

per als nostres en el patit

i per el que ja em transcorri't.

Mana l'estupor

davant tanta vergonya,

dels que fan omplir-nos de por

enfonsant-nos en la ronya 

en l'impotència i la cremor.

Crua és la solució

aleshores en la qüestió,

i per no fer mai cas

dels que ho expressaven pas a pas

i en la negativa per opinió.

Passen setmanes, mesos i anys 

que forcen hui una nova missiva,

doncs continuaran els malanys,

perquè ara; ens pugen l'iva.

Anonimat

Sempre tindré present

qui he de ser en realitat,

recordant-me el subconscient

aquella dita o veritat.

Ser ferm i bona gent,

i ple de complicitat,

mirar-ho des d'un torrent

per variar d'objectivitat.

Ser atés i conseqüent,

servil en claredat,

ser gentil i transparent

per guanyar-me l'amistat.

Però sempre tindré present 

aquella dita o veritat,

recordant-me el subconscient

qui he de ser en realitat.   

No puc pare, ho sent,

sóc mig bo en este estat.

No puc, ho sent,

per l'expressió al relat

i per anar transmetent

mantenint el grat.

És cosa impossible;

passar per l'anonimat.

Per fi, Vacances.

Ple d'estima i orgullós

per haver-vos conegut,

i el tindre-vos en el compartit

de l'alegria i el patit.

Ara, desitge per al proper any

ser vostre i company,

i que tot vos vaja bé,

des d'ara;
 fins la temporada que ja bé. 

Fins ací he arribat,

ja s'acabat,

per fi vacances,

i el xip que el canvies.

Ja s'acabat,

i per mi; un descans.

Gràcies fans..

Àngel i dimoni.

 Amb el camí transitat

en la millora de la visió,

ara és una realitat;

que ser honest en situació

poguera no ser bona l'acció.  

Atemorit i covard

caic en percepció,

qué és una bondat 

la meua situació. 

Covard i atemorit

i esborrant-ho per obligació,

doncs m'aferme amb el delit 

qué és una prohibició.

És com un riu

És com un riu

el que m'atrapa i enfonsa,

soroll brau del xiu 

d'aigües pures en ronsa.  

Absorbix el sentit

mirada en contemplar,

que mana dintre el pit

i m'acosta al dubtar.

És com un riu

del que és i seria,

i en ser efectiu

del que també podria.

Vaig sumant

de cascada i restant,

i al que va passant;

vaig contrarestant.

És la corrent, i riu,

el que m'acosta,

el que m'atrau

i el que em diu;

que allò està viu.

 

Dia a dia, pas a pas.

Amb el cap en alt

i la força del caminar,

va forjant-se en part

la nostra personalitat

en el riure i en el plorar. 

En davant..!

Tal com és.

Per a tot hi ha un temps,

fins i tot, per a tindre temps.

Llargues són les llums en els dies estivals,

però es fan molt curtes en allò que vols.

Estaré bé;

anant i venint,

estaré bé;

i a tots servint.

Que sí!.
Que ja fa una bona estona que el dia va despertar,
i les hores van anar passant amb el tic tac, i mentre jo, calmós;
entre boires i clarianes ho vaig observar.
Carrega de calma en silenci matutí,
frescor, gratificant i genuí.
Bon dia!.

Una veu que sospira

Recursiu aquell dia

per les males i l'espenta.

Repulsiu és a l'hora

si la trista companyia

fa mal i plora.

Somriu al cap davant

en alegrar aquella estada.

Positiu i net d'esperit

per lloc i bandada,

riquesa pel conquerit

en persona afermada.

Recursiu ser repulsiu,

Somriu per positiu. 

Ella

M'he espenta el dia

BON DIA.....PEL MATÍ: 

M'he espenta el dia

que suaument ha nascut,

impregnant-me de llum i l'alegria,

i el que tant he merescut.

Desitjar-me coses noves

i la força d'un dia nou

i millorar les fetes velles

com aquell que fou.  

Però com caurà la nit

sense dubte ni remei,

i per no sentint-me bandit;

també difondré la meua llei.

La llei del bon esperit,

la que el vell em va impregnar,

impossible en l'oblit

del que em va guiar. 

I jo qué sóc aquell

que segur algun dia morirà,

es deixarà la pell

per fill, company i ciutadà.

Bona gent i servicial,

tan siga i com cal. 

Bitxo

Sóc un bitxo "raro", sí un més, que se li va ha fer, 

però sé molt bé quin és el meu rol,
 i com a bon ratolí; no votaré als gats.
I no per això;

deixe de veure les coses tal i com se'n de s'enrolen.

Quants més dies passen les conviccions:
 més llunyanes i fermes.    

Salut i País.

Preservant

Podria el cel tornar-se negre

i de l'aigua del rius brollar sang,

podria la terra ser arrasada

amb la flora i la fauna aniquilada.

Podria morir els valls i la serra,

el mar i la terra,

podria eixugar-se el Ebre

o del Xúquer manar fang,

i en el record podria ser alabada

aquella natura tan nostra i admirada.

Podria el cel, l'aigua i la terra,

ser negre, fang o allò que els homens fan. 

La mà és força del que podria

mirall d'un poc més al cap davant,

lluites i blasó del que és vida

mentre vius i mentre tant.  

Podria ser un paradís;
la pàtria i el meu País

Dames i Cavallers

Dames i Cavallers

que sempre en peu s'alceu,

caldria llevar-se l'estigma 

del que no és cert ni es veu.

Descobrim la consigna

difonent nostra lluita en seu,

i que sàpiga fins Déu,

que en esta València "mía",

no es mor l'esperit i l'ànima

sí verídic en allò es creu.

Dames i Cavallers,

descendències que en peu s'alceu,

passaran llavors a una veu

en la història i en l'estima,

que no es venen ni té preu

i en la raó del bé que feu,

a la cançó, a la prosa o a la rima.

Dames i Cavallers,

que la flama dins porteu...

En peu.!

   

Sobre la marxa..

Mira que si poguera 

ja posar-ho ací,

a lo millor s'alegra

el boig de si.

Mira que si poguera

relatar-ho allí,

on no volguera

ell de mi.

Mira que si poguera

riures en si,

seria la "repera"

i un frenesí.

  

Mira que mira,

ell que tant s'admira.

Mira que serà fascinant 

el que es va versant.

La Pili Soler

Cert que és

un dia molt vistós,

mires noves i alegries

en un àngel joiós.
Cert que és

un dia molt vistós,

i per les gràcies, les teues;

un Bernat reverenciós..!

..moltes felicitats,

de cor, a les amistats..

La mort assassina

Trista vida

crua i sagnant;

la que es va suturant

com a pròpia ferida

amb la mort per davant.

Imagina

Diuen que la imaginació
és alguna cosa més que això,
mes conten que al imaginar
és pot caure en el volar.
Imaginen, somien i diuen;
que en el viure i en el amar
i en aquella llum al matinar,
fa ressò en l'ocasió
del que no es va a realitzar.
Però diuen;
que la imaginació
també té veu i so, i destrucció.

Felicitats Maite

La Maite, La Ferrando,
que por ella van cantando,
y amistades,,, contratando..
"Ja sé que estic pillat,
però són cosetes de trellat,
mes que siguen en destrellat"
Ando, ando y ando,
y ella años contando
siempre bella sin el cuando.
Felicidades, La Ferrando.

Empar.8

A pesar de mis años
y las ganas de vivir,
subo hoy a los peldaños
como hacían aquellos antaños
y en cuando a ti referir.

Intentaba yo hacer poesía
con letras de blanco oro,
apartando la vil fantasía
de aquel gallo en coro
y engalanar este día.

Hola primo mío,
aquí nos tienes a todos,
y participando de tu alegría;
colmada feliz sonrío
en estos tus buenos gozos
deseándote larga vida
junto a tu fiel querida.

Hola primo mío,
hermano desde nenes,
eres mío, y primo,
y parte de mis genes.

A pesar de mis años
y las ganas de vivir,
subo hoy los peldaños
como hacían aquellos antaños,
para ensalzar en poesía
esta unión, y su alegría.

Hierven las emociones
y los recuerdos compartidos,
momentos y relaciones
que ahora manan más queridos,
reviviendo aquellas ocasiones
y en los años vividos.

Orgullosa en este lar
y a pesar de mis cortos años,
exclamo yo al expresar
y en estas letras al versar;
que me siento muy feliz
y conseguir quisiera yo al gritar
por verte tan feliz.

La vida nos cambia
y nos hace crecer,
pero con vuestra alegría,
todos, tenemos que envejecer.
Por siempre, Feliz Día.


Empar.8

Ara, el foc.

Vent abrasador 

que arrasa la vida

matant la verdor.

Vent exterminador

i l'espurna afligida 

en la trista cremor.

Vent i temor;

cremada la vida

per tant de terror.

Conferència sobre l'amor,

i la incongruència en la fervor.  

Tres vides farien falta per comprendre-la, 

i després, tres més per gaudir-la.

La vida; i les formes de mantindré-la. 

Pandèmia

Lleig i repel·lent

i que viu entre la gent,

hi han mils i a la gana

i en qualsevol mançana.

S'amaga sent roder

i vola a més no poder,

vivia als claveguerams 

i ara, també entre els humans.

Té llargues cames o potes

i si el veus, segur que reglotes.

Van corrent per les aceres 

i habitual és el veure-les.

Tancarem aquelles portes

i si poguérem les finestres,

recordant que sinó fumigues 

emparat allà on estigues, 

ja que Alzira és cap de raboses

i ara, també d'aquestes coses,

Agilitzat prest en remeiar

i el seu accés delimitar,

i així, poder-les junts matar.

Lleig i repel·lent 

i que viu entre la gent,

hi han mils i a la gana

d'ala roja i americana.

Bona nit

Ara sí;

El soroll d'esta tecla 

tinc que abandonar,

tecleig de ma testa

i per anar-me'n a gitar,

doncs hui, no he fet sesta. 

És hora d'abandonar

aquell suau encàrrec,

que al fet de començar 

passava per agre

front al camí del versar.  

Deixe ara el dolç caminar

i cau en ell un moment singular,

en aquelles coses del rimar

i en allò del alabar.