Incrustat en un món
que incompleix el sentit,
deixe l'esperit establit
al fosc calaix del cognom
i al que sempre he pertanyi't.
Enfoscat i incomprés
de la resta i la realitat,
m'assabente d'haver-hi més
sense cap prioritat
i que ho veu tot al revés.
Llàstima del que som
amb la guia del nostre vent,
la permissibilitat de tothom
i el que marca este moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada