S'impregna de temor el poble,
eixe que tanta cosa necessita,
eixe que és tan pobre
i al que tant es decapita.
Creix el temor del més pobre,
entre paraules buides
i faltes de sentit,
que semblen grans farses
per als nostres en el patit
i per el que ja em transcorri't.
Mana l'estupor
davant tanta vergonya,
dels que fan omplir-nos de por
enfonsant-nos en la ronya
en l'impotència i la cremor.
Crua és la solució
aleshores en la qüestió,
i per no fer mai cas
dels que ho expressaven pas a pas
i en la negativa per opinió.
Passen setmanes, mesos i anys
que forcen hui una nova missiva,
doncs continuaran els malanys,
perquè ara; ens pugen l'iva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada