És com un riu
el que m'atrapa i enfonsa,
soroll brau del xiu
d'aigües pures en ronsa.
Absorbix el sentit
mirada en contemplar,
que mana dintre el pit
i m'acosta al dubtar.
És com un riu
del que és i seria,
i en ser efectiu
del que també podria.
Vaig sumant
de cascada i restant,
i al que va passant;
vaig contrarestant.
És la corrent, i riu,
el que m'acosta,
el que m'atrau
i el que em diu;
que allò està viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada