Són les dotze i trenta-tres, el teclat calmarà el goteig de colps, els que fan que de la varietat brolle un contat. Les labors canviaran de sobte i les necessitats quedaran apartades per altres menesters totalment implantats i que no fan en mi un voler, però que sens dubte, faré veure en el meu valer i el bon fer, siga la que siga i llavor encomandada.
Són les dotze i trenta-sis, tornaré en un plis.!