No es dilueix

Recorde el que està prohibit

i el que no puc abastar, 

palpant que no cau en oblit

l'enyorança del trotar

i el meu nom en particular.

Encara escolte el dit;

i acula fins carregar,

recorde i boig estic

de com s'ha d'estibar

i per trobar-la ha faltar.

Entre ser animós i colèric

el recordar, no puc remeiar,

doncs tot el que allí he vist

reforça el sentiment d'estimar. 

Ara ací, un inútil frenètic,

més que vullga agradar 

ruc de carrega patètic.    

Tot el que he intentat enlluernar
de que poc m'ha servit al estar.