Alcen al vol gallardes
signes de brisa i foscor,
les que refresquen nostres galtes
amb el invertit de la tendror,
amb vides, signes i mirades,
amb fúria i germanor.
Alcen al vol gallardes
les que arrosseguen el cor,
inundant-nos d'històries llevantines,
que són, ben bé verídiques,
i mes que atendre no es vol.
Alcen al cel crits i mirades,
al vent, desitjades més que l'or,
per la felicitat de les pures rialles,
i del meu sentiment aborronaor.
Ara, sols fan dels nostres dies,
un viure i passar, per fet i aclaridor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada