Creada per al blog i ser publicada en el llibre de los
"Poetas del 15 de mayo"
i en les descendències en que persisteix,
la llàgrima viva del que jo, ara veig.
Hipòcrites insignes
i competidors de les altures,
els que fan de la realitat
una simple i mera irrealitat,
convertint l'or en coure,
i talant el més fort roure.
Fugitiva és la brisa del present
en moments de serenitat,
on l'amargor i la bondat
fan del servir; un conte creient
i de plena realitat.
Fugitiu és el rancor
cobrint de blanc el negre,
sòlida estirp dels fets i de l'amor,
descendència del humil, al caure.
Dies i escalons,
i el reconeixement de blasons.
Lluitem contra la intolerància
d'un estat opressor,
per remeiar la indecència
i transformar-la en tendror,
actuem sense rancor
i contra tota injustícia
demostrant ací en lletra;
que ens mou l'amor.
No volem reverència,
ni riqueses, ni or,
no necessitem l'arrogància
al camí de la mort.
"Pobre del poble, discordant,
que mira i va al passat, buscant,
un raig de futur il·lustrant,
que es dilueix i perd, mentre tant... "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada