Dia rere dia

I si no veig més enllà

que hauria de fer,

pensar en el "voalà"

i quan la cosa ja no està?

I si no veig més enllà

eixe és el meu ser,

repassant el que contra resta

i enviar-me a fer la mà.

I sí, les coses del que xisclà

en el millorar i en el voler, 

doncs si el passat va ser una passà

el futur seguirà, en mans del esser.

Al vol els meus signes.

Alcen al vol gallardes 

signes de brisa i foscor,

les que refresquen nostres galtes

amb el invertit de la tendror,

amb vides, signes i mirades,

amb fúria i germanor.

Alcen al vol gallardes

les que arrosseguen el cor, 

inundant-nos d'històries llevantines,

que són, ben bé verídiques,

i mes que atendre no es vol.

Alcen al cel crits i mirades,

al vent, desitjades més que l'or,

per la felicitat de les pures rialles,

i del meu sentiment aborronaor.

    

Ara, sols fan dels nostres dies,

un viure i passar, per fet i aclaridor.

  

Tot té un després

El dia de després té un record,

i hui, la proposta del moment,

al pas del cas i sense confort

es repassa sent conseqüent,

d'haver conegut, a un portent. 

"Maleïts siguen els actes

que ens han fet sofrir;

i el maleït dintre reixes

les que mai s'haurien d'obrir".

Tan mateix com el dia

Tant mateix com el dia

que endevina nostra essència,

la pàtria de les bones gents

i el refugi dels intel·ligents.

Passen els anys i l'ocupació

al nostre cor i sentiment,

forjant sempre l'activa opció

d'estar sempre corrent.

Tan mateix com el dia

de llarga és la memòria, 

la que brolla rebel·lia 

de la força meritòria.

Transmet i sent;

perqué eres, un portent.

  

Paco camps de golf

Prou, és l'hora,

A fugir s'ha dit..!

Casca i caga ara

O sí, i passa per la vara.

Cascàrries als meus oïts

Ancorats en la justícia,

Manifassers maleïts

Portats per la cobdícia

Subornant als vent dels oblits.

Dia trist el primer,

Enigmàtic per tu i pioner.

Gola que abasta

Obviant la realitat,

Lastra i casca,

Fill,,, de l'actualitat.

Són les dotze i trenta-tres, el teclat calmarà el goteig de colps, els que fan que de la varietat brolle un contat. Les labors canviaran de sobte i les necessitats quedaran apartades per altres menesters totalment implantats i que no fan en mi un voler, però que sens dubte, faré veure en el meu valer i el bon fer, siga la que siga i llavor encomandada.
Són les dotze i trenta-sis, tornaré en un plis.!

No es dilueix

Recorde el que està prohibit

i el que no puc abastar, 

palpant que no cau en oblit

l'enyorança del trotar

i el meu nom en particular.

Encara escolte el dit;

i acula fins carregar,

recorde i boig estic

de com s'ha d'estibar

i per trobar-la ha faltar.

Entre ser animós i colèric

el recordar, no puc remeiar,

doncs tot el que allí he vist

reforça el sentiment d'estimar. 

Ara ací, un inútil frenètic,

més que vullga agradar 

ruc de carrega patètic.    

Tot el que he intentat enlluernar
de que poc m'ha servit al estar.

Tan cert com...

Tots veiem la palla en el cul dels demés, però no podem traure la del nostre ull. Quasi tots sabem que fer per millorar, per aprendre, però les ombres en la foscor aplaquen l'anada cap a la llum de la implicació i el benestar. 

Tots volem canviar el món, però no som capaços de canviar-nos nosaltres primer(.). 

Com deia el poeta;
"Sueñan las pulgas en comprar un perro, y los nadies en salir de pobres"

Tormenta estival

Herido y dañado el naranjal,
cual azotado por un siroco,
crujía y despeinaba el ramal
creando en nos un sofoco
por el fuerte temporal.

Caza el vuelo y poco
con rapidez ancestral,
piedras sin equivoco
y silueta fatal.

Azaroso el rastro del mal

que deja esta triste loto,

dura tormenta estival
con furias en su foco.

Cruje el naranjal por barroco,
crujen mis ventanas al vendaval,
a la calma siempre invoco
con fuerza espiritual.

No ensucies los lamentos con aquellos hechos que son inalcanzables, como el trágico lugar y momento que quedo anclado en el pasado. Ese lugar, el que atragantó la luz del alba por aquel largo día de verano, maldito 89. Revive sentimientos, los recuerdos, los momentos, rememora y siente, pero siempre teniendo presente, que ya no ríe:
José Mª Del Toro Palacios "Rafa".

Anoche brilló tu sonrisa
y la carcajada de tu risa,
tu ser,
con la fuerza y menester
de tu valer y querer,
contra todo poder.

Anoche brillo la fantasía,
cruel arrogancia
al crecer y creer,
y el diluido amanecer
hasta el perder.

Anoche soñé el día,
que tan alegre se reía,
soñé y soñé
hasta que desperté,
y trágicamente, lloré.

Por aquí ando, y fiel estaré,
la vida que recordaré
y con la que moriré.
11/08/89

Maite Ferrando

No podia ser d'altra manera

doncs fa un dia preciós,

i per l'amistat propera

puc estar ben orgullós;

perqué eres simpàtica, llesta i riallera,

eres, el més gran esbós.

I es que nasqueres així,

un dia, tal com hui.

Feliç aniversari.!!

Fugitiva és la lluita amb el sentir

Creada per al blog i ser publicada en el llibre de los 

"Poetas del 15 de mayo" 

http://poetasdel15demayo.blogspot.com/

És l'actualitat, la que molt desmereix,

i en les descendències en que persisteix,

la llàgrima viva del que jo, ara veig.

Hipòcrites insignes

i competidors de les altures,

els que fan de la realitat

una simple i mera irrealitat,

convertint l'or en coure,

i talant el més fort roure.

Fugitiva és la brisa del present

en moments de serenitat,

on l'amargor i la bondat

fan del servir; un conte creient

i de plena realitat.

Fugitiu és el rancor

cobrint de blanc el negre,

sòlida estirp dels fets i de l'amor,

descendència del humil, al caure.

Dies i escalons,

i el reconeixement de blasons.

Lluitem contra la intolerància 

d'un estat opressor,

per remeiar la indecència

i transformar-la en tendror,

actuem sense rancor

i contra tota injustícia

demostrant ací en lletra;

que ens mou l'amor.

No volem reverència,

ni riqueses, ni or, 

no necessitem l'arrogància

al camí de la mort. 

"Pobre del poble, discordant,

que mira i va al passat, buscant,

un raig de futur il·lustrant,

que es dilueix i perd, mentre tant... "

No hi ha

No hi ha vides paral·leles, 

no hi ha vida sense enveges,

però sí, impròpies alegries

en les que tu dius, veges...!

L'esperança i el desig és la millor virtut, i amb ella; la salut.

Ha tocat el ring

....Ding, dong, ding,

ha tocat el ring, ring,

i s'alça la nova setmana

amb badalls i lleganyes, 

és la sempre façana 

de les primeres matinades.

Hui canvia la faena

dels drets dels laborables,

molt mala és la "gindama"

quan diuen estables.

Ding, dong, ding,

maleït sigues, ring, ring.

Sous de misèries

com en la "conxinxina",

i fent mil plegaries

per si la sort s'arrima. 

Comença la setmana

realitat de façana.   

Comença la setmana

i amb molta mala gana.

Espavila't que ja no sona,

 el tic tac del ring. 

A la faena

Enfurit per el tracte

he fugit del correcte,

soltant la paraula

i posant la meua cara.

Al primer cop,

ací està el top,

i tot de marcant el terreny

per saber qué és ell.

I resulta efectiu

pensament perceptiu,

després de ser faltó,

mentiros i mamó. 

Mini-con cap ací,

mini-con cap allà,

i si la maquina no va,

la culpa el de més enllà.

I això si que no,

so tio coxino. 

I el que vullga respostes

sempre les tinc expostes,

la veritat sols té un camí

i si tu ho dubtes,

parla amb mi.