Era la pàtria taronja
o bressol, en el passat.
Ens dedicarem a la bajoca
que açò ja està cremat.
Pobre treballador
d'un ofici odiat
i poc remunerat,
que lluita amb la suor
en el fàstic i el penat,
i que mira al cel amb temor
per a no ser pedregat.
Ara, té altres inconvenients,
ben bé faça fred o calor,
doncs els grans terratinents
imposen preu i valor.
És l'hora de recol·lecció,
d'eixe fruit abans reclamat,
i no tenen cap altra opció
desitjant rebre, el que s'han gastat.
Per a penes i penes,
el citricultor de les dos riberes.
I sinó, lladres freqüents,
furtant-li el poc valor.
I amb aquest temor
ensenyen les poques dents.
I amb aquest temor
ensenyen les poques dents.
Si, ells també són necessitats,
però no posen el muscle
davant les adversitats,
amb la poda, i amb el birbe.
Era una gran ciutat
amb molts magatzems,
i amb la nostra evolució
es perdrà, ho quedarà oblidat,
i així, no coneixeran els nens
el petroli ataronjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada