Sempre amaneix un nou dia

Amaneix, el núvol cau,

desperta del fer i el moment

del descans prolongat i suau,

el que carrega el sentiment

i l'anima per ha ser brau.

Relaxadament es repassa

les intencions i les labors,

els que fers de la casa

que ens omplin d'honors

quan és neta com l'espassa.

Amaneix i amaneix,

cara neta, monyo fet,

és el que serà i pareix

per el camí del tret

burda veritat de qui coneix. 

Espentant es mou 

amb intencions i prioritats,

el dia demana ser nou

i lluitar amb finalitats.

Vinga, ànim,

alçat que ja amaneix

i el cel no és blau,

i sobre els caps, no mai cau.

És gris i s'estarà fresc, 

però cert és que pareix;

bon viatge amb la nova nau

i del any que desapareix.