Me volen menjar el cap
I jo el clave dins del forat.
Me parlen de nacions
De pàtries i demés,
I me toquen els collons
Per que no entenc res de res.
Me parlen de religions,
I de resurreccions,
Implantant-me uns valors
Dels que no són portadors.
Es creen sectarismes
Apartant-se com a racistes.
Me volen menjar el cap,
I jo, el clave dins del forat.
I la gent del voltant
Va, camina, va botant.
Unes vegades dos en davant,
I altres, tres en rere caminant.
Es crítica i es raona,
I la raó sempre es dona,
Dient que mai més,
Però mira,”en la misa va y los vés”.
I a tot açò, com va rodat,
Ho tenim ben dins, en la societat,
Estat i religió no en el poder
Obligat serà el fer.
No estic a l’edat mitjana
Ni lluite per la galana,
No sóc cavaller,Ni rebel, ni pistoler,
Ni al servici de cap, cap,
Que mane a l’estat.

Me volen menjar el cap,
I jo, me quede estranyat,
Doncs, amb tanta relació
M’inunda, m’amarga la reflexió.
Pobres amigues, les persones,
Que són ben conservadores
Fortes rals i sentides,
I per als drets fonamentals
Que no siguen, en ells, tan reals,
I res diguem de lliberals.
Es pot tindre doble vara?
Ni pensar-ho, i si me pega a la cara?.
Me volen menjar el cap,
I jo, ho deixe a l’altre costat.
Sé on tinc el coret
I també, el meu angelet,
Sé qui sóc, i no qui seré,
Sé on estic, i no si estaré.
Jo no vull cap mal per ningú,
Ni compartir, el que no siga comú.
Jo no vull obligar, ni contagiar,
Del que jo poguera pensar.
Així què, per què me vols menjar el cap?
Si no sóc persona de trellat,
Deixa’m home, deixa’m de costat.
Estaré segur, estaré molt malat,
Tan malat com, ben malat.
Per què tinc el sentir al revés?
I mira que escolte, i atenc, i no crec res.
I llig les noticies, i veig la televisió,
I sols me crea, molta repulsió.
I en la calma l’ànima,
Que me diu, va camina,
I oblida-la és mala per a la visió
I crea confusió.
He arribat a la trista conclusió;
Que si per boig arribara
No patireu, i qui poguera
em posara en reclusió.

I me volen menjar el cap,
I jo pense, mira ací, l’altre cap.