Plora la lluna
a llàgrima viva,
a llàgrima viva,
untosa de llum,
laborant gustosa
apropar-se un punt.
Lluminosa tota ella
abastant la realitat,
reconeguda per bella
altivada en bondat.
Plora la lluna
intentant semblar-se,
emulant a la nina,
reprenent el paréixer-se,
a la que hui és; la Regina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada