I alçarem el mantell
de la fresca nit
deixant enrere les foscors
d'aquell viatge sense port
pel jardí dels somnis.
L'horitzó va ser nostre
quan la terra i la mar
eren els presoners
en cada cop de cor
posseïts d'imaginació.
Terrissaires de filó.
Ferramenta de vida
en el fer d'aigua i fang,
batecs de carn i sang,
escultors de carrera
forjant en plenitud
els amors i les bondats.
Baix el blau del cel
un brollador d'amor,
una verdor brillant
i un volcà de sentiments
en un mar sense cadenes,
que suraven sobre un vaixell
que mai s'havia d'enfonsar,
allà on la mirada dels teus ulls
eren els fars del camí,
mentre que jo,
era el llibertari confident
de la teua aurèola.
I fórem,
i fórem junt la brisa;
un sospir de l'aroma
en el fum del viatge,
desdibuixant-se lliure,
més enllà de la costa
de l'òrbita dels temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada