dimarts, 22 de setembre del 2020

#DiaMundialDelAlzheimer

 ...i escriu un buit al camí

eixa ment en un viatge

orfe de records i d'identitat.


Tinta invisible 

al relat d'un llibre 

de fulles en blanc,

i amb llàgrimes, 

llàgrimes als cors

en l'oblit dels estimats.


...i canvien els colors

en les fulles dels arbres.


Fulles caduques, 

aquelles que amb la força

viatjaren fins a l'oblit de hui,

amb vigorosos nous brots,

demanant eixe alé d'amor

amb tacte suau i protector.


...i cauen les mirades 

per la tristor i l'esperança

per un record, 

per un somriure,

per un per què.

Per una llum al viatge,

per un regal de dia,

per un minut d'alegria.


...i ens conta la pena

un alumne de si mateix,

mestre d'aquell que viu

la no vida en memòria,

abocats en l'absència

de qui està present. 


...i viuen en l'agraïment

al desconegut en visita,

el que ve abillant en besos,

fragments d'estels en pau,

i no sabent per si demà

una persona nova vinguera.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada