El dia clareja
agafat a l'ansa
de la tassa
del meu café,
el que fumeja
la tranquilitat
del nou dia,
que en veritat,
va estenent
com un mestre
el seu mantell
variant el pas
de cada núvol
per cada casa.
He posat música,
m'ha canviat
l'entusiasme,
el color de la llum,
l'alé de l'esperit,
l'estima per la vida,
i el record del tacte
dels porus aborronats
de la teua pell.
Baix una assignatura
carregada d'amor,
vaig polint el sospir
de l'ocàs passat
i en el millorar sempre
i des d'ací,
per un nou dia
el de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada