"El navegant del record"

Tornaré a mullar-me
vaig les correnteres
de les teulades
de camí a casa teua.

Caminar a pas ferm
amb la mirada sense destí
per sobre una freda i templada
simbiosi de pluja sanguínia,
amb el cor alat,
amb estima aduladora
i amb la forja de l'anell
que fa fundir la distància.

Tornar a passejar
serà la essència del camí
per aquella mateixa vorera
que buidava d'enveja el rencor
perdent les pors en la foscor,
mentre el seu conte de fades
m'abraça amb la seua llum
amb un so resilient, dolç i hipnòtic.

Tornaré a mullar-me
baix les correnteres
de les teulades,
i al fullejar les vivències;
divisar les siluetes perfectes,
i caure presoner dels encants
obviant els vents aliens
baix la coberta del nailon
que pertoba la tranquilitat.

Tornaré a enamorar-me
per damunt de les ferides,
les que sangnàren l'esperit
derruint les sentides teules
que el cor posseeix en marca.

I tornaré a retrobar-me
amb el caliu de la paraula
dels besos i les rises,
de les mirades i el rubor
i de totes les gràcies
d'aquell ensemblatge
amb una sola estima,
una gota de clara llum
i eixa parada que inunda
cada porus de pell eriçada
de camí a casa teua.

I tornaré,
tornaré a caminar mullat
entre els fils del pensar
en mil colors abstractes,
funambulista capritxós
d'eregides simes verdes
i rius a la vall de Venus.