Pot ser que els peus no tinguen sola,
que la raó no tinga una veritat,
que el fort vent en silenci no bufe,
que l'aigua de pluja no mulle,
que el foc es convertisca en gel,
que el cor bategue després mort,
que les aus puguen volar soterrades,
que l'arena del desert siga líquida,
que el Sol es passege en la nit,
que la calma balle escarotada
o que el descans puga suar en repós,
però el ser que mai no serà;
és el poder d'obviar el fer de l'oblit.
Bona nit.
que la raó no tinga una veritat,
que el fort vent en silenci no bufe,
que l'aigua de pluja no mulle,
que el foc es convertisca en gel,
que el cor bategue després mort,
que les aus puguen volar soterrades,
que l'arena del desert siga líquida,
que el Sol es passege en la nit,
que la calma balle escarotada
o que el descans puga suar en repós,
però el ser que mai no serà;
és el poder d'obviar el fer de l'oblit.
Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada