El guardià de si mateix

Desgrenyat,
pobre guardià de si mateix
en les rendes pròpies,
el que va movent-se quiet
entre nul·les raons
obviant les emocions.

Amagat.
Amagat de la llum
i ferit pel fum,
sempre ell,
titella perenne
embruixat de realitats i,
enfilat en el cremar del temps.

Un milió de minuts,
de moments, de vivències,
esgarrant tota pell
de camí al patíbul
i observant el fals pas
errat de la felicitat.

Presoner en la tardor,
de la llum, de la foscor,
enganyant a l'entraya del cor,
i sent,
sent el pres en la equivocació
o el reu de l'única i pura raó.
                               The cor'18