En segon pla.

Més que semblara que no hi estic, 

no feu cap crit,

no és cert,

ja eixirà a la llum 

com va sent en mi costum.

No és cap mentira..!

 I estira que t'estira

 des de dalt del muntó,
o alguna gran cadira,

la que no té altra opció
i on agafa un cagalló; i estira. 

"El teus ulls són com el cel, 
un color que a tots desvela."

D'una part a vosaltres

que tingau molt bona nit,

que hui és divendres,

i ahir està en l'oblit.

....a vosaltres:

Flors del jardí florit,

ací, al quart territori,

alegreu la vista i l'oït,

malgrat el rebombori.

Tenim una tasca diària,

que en part és roïna,

però treballant en alegria

la nit, serà guia i més fina.

Tan fina com els capolls

de les roses i els gladiols,

i amb tanta formosor

com un ric daurat tresor.

Sou les reines,

les reines del jardí,

balleu al so del vent

i jo, sempre content.  

No sóc pregoner,

ni sóc cap guardià,

sóc el presoner

d'un jardí valencià.

La flor que ací creix,

ací "perteneix".

..........demà més.

Llum, nova llum

....desitge davant tot, que algú m'ixca al camí

 i que m'allibere dels mals pensaments 

i d'aquesta carrega d'obligació extrema. 

Fart, que n'estic fart. 

Però la senda continua, la meua i la vostra, 

amb els seus pros i les seues contres.

 No hi ha remei, no hi ha solució, 

som nosaltres, els humans, 

els que fan un pas nou en la veritat, en l'errada, 

en l'educació o la situació dels que actuen

 segons el propi escalafó o estat, 

caminant, per l'estat, l'estat de l'esperança,

 realitat i millorança.

Com canvia l'essència del dia, 

sí ple de llum et sents afortunat,

 i si l'esperit amb tu s'alia, 

torbant-te ben despert.

Com canvia la lluminositat,

 baix el signe, sempre, de l'amistat.

El Deixe del Deixat

Deixe corre el temps

sense posar contratemps, 

deixe el cansat treball

sense ànim ni cap dall.

Deixe el bestiar solt,

galopant al trot,

al pas, al pas del toc.  

Deixe la garba, al dall,

repassant la farsa, el tall,

fent en l'essència un ritual,

en l'herència espiritual.

Deixe el temps,

aquell que sempre corre

parint-se al contratemps.

Deixe al pas, el temps,

aquell que sent nostre

és d'amics, pares i parents.

 Deixe un cop el nostre crit

i s'enfonsa en l'oblit,

 batalles fallades, perdudes,

amic dels sords i les paraules,

i d'un país, sense orelles.

 Deixe el poder al creure

per allà on va i corre,

ric en aigua, terra i sang

que a les venes no hi ha fang.

La deixe, tot a una banda,

nostra història estampada

que més bé sona espantada,

justificant un terra estimada

per anul·lada i enverinada.

  

Per tu naix el dia.

Naix el dia, sempre igual,

amor en mida i ser ritual,

allà on acabarà la nit

per construir un nou crit.

Poc arrisca el que res fa,

i si no mostra la mà

en cor i ànima,

poc li quedarà demà.

Naix el dia, res és casual, 

mullat-se en bany i bassal, 

bassal d'un ric guió

en forma i expressió.

Queden dies i nits,

per que m'assenyalen per dits.

Queden dies, hores, temps,

sense pausa ni contratemps.

País lliure et vull,

sentiment que a la sang bull,

demostrant ser el herois

sense anomenar-nos nois. 

País meu estimat,

ací estic al rescat,

mentre passen per cecs

per la vida al passeig.  

Naix el dia

i encara queda demà,

sempre a la memòria 

en vida meritòria.

Per tu València,

la meua l'herència.