Obri el somni.

Obri les portes del silenci

i al soroll del brum en la nit,

bordeja les crestes del precipici 

que ens ocupa i fereix al pit

i ens obliga al sacrifici. 

Obri el cor a les circumstàncies

i a la corrent que ens espenta,

al brau sentir de les estrelles

que a tots nos ens regenta

estelat-nos en mils viatges.  

Obri el somni del moment

i tanca finestres al reconèixer,

que és digne i tan freqüent 

esborrar-se al amaneixer

el que passava tan calent.

Obrit al plaer de la serenitat
 que somia entre la son del malson,
 obrit el plaer de la felicitat
que teu és i nostres són.