Senda del diari
que fa de tu el dia,
naixent com a becari
entre penes i alegria.
Senda del demà,
mirall d'aquestos dies,
que ben cobert està
en vides, plors i carícies.
Llarg camí, a la senda,
que crida la meua sang,
hereu de la no venda
i per no xafar el fang.
Heu ací el meu camí,
en la senda del diari,
dia a dia sense fi,
dia a dia, fins avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada