I si pareguera ....

I si pareguera que no estic; 

és perqué tal vegada he partit.

Però més mal seria en el pensat;

que alguna vegada, jo, no haja estat.

I si no estic 

ho deixaré plasmat,

no vol dir qué és patit

més que siga un malgrat,

adossant algun curt escrit

junt alguna pròpia veritat. 

Que la veu d'un poble

està per ser entesa,

propera per coure

i així també compresa.  

Perqué un vocabulari amb trage  

d'or ben cosit i confeccionat,

et traslladarà al llarg viatge

perdent-he el contat

i ofegant-he en el versat.

Deixe penós este espai

en el pobre moment al propòsit,

qué és perd i dilueix en el "carai"

i que per estar cansat i farcit,

ara, me'n vaig al llit. 

Aniversari Feliç Eva Gallart..

Hui és el teu,

simpàtica i guapa,

que ho sàpiga fins Déu

el que contraataca.

Alegria per l'alegria

i per esta joia d'arracada,

que adjuntant simpatia

a tots enamora i agrada.

Moltes felicitats

en el teu Aniversari..!

I que totes les activitats

continuen a diari

amb els teus grats...

...I MOLTS MUAKSSSSS... 

Altre mirar.

Algunes dones riberenques

mereixen eixe guardó,

és, dir-les coses boniques,

ja que em ve des de nadó

exaltar a les amigues xiques.

Comprenen les amistats

que coneixen al servidor,

que són coses de grats

i per donar més lluentor

més rimes i bondats. 

Vida i alegria

en lletra i poesia,

les felicitats que exposa

el fer-ho també en prosa. 

Posa atenció

si eres d'aquelles,

que el poeta en qüestió

sols lliga lletres,

buscant la visió 

en fer-les guapes   

i en única missió.

I parlar del dia, 

del moment, de mi,

parlar com siga

i sense fi.

I dir allò en conseqüent

que no veu altra gent,

no veu, no creu, no vol

o no sap per estar sol,

i parlar del vent cada dia,

de ton pare, germana o tia.

Del cel, del mar, de la nostra terra

i de tot allò que també s'erra.

De l'expressió i el sentiment,

en tot això, sempre, sent conscient.

Parlar de tu

és parlar per tu,

clares lletres d'or

en la teua lluentor.

Algunes dones riberenques 

mereixen el guardó,

el parlar bonic de elles

agradable és la qüestió.

El viatge

Viatgem entre la mentida,

amb ella i sense mira,

sense mida, i sí consentida

que a tots alcança i vibra

al llarg de nostra vida.    

Viatgem entre els somnis

d'una més i millor,

d'una, amb més calor.

Viatgem, que toca hui, 

llum verda per un valor,

fidel sospesar per genuí

en el raonament d'un valor

i el que dóna per un honor.

Viatgem entre la mentida,

i de ella; consentida.    

Fernando es casa..!

S'alegren els companys

per la teua decisió.

Obri les mans

i rep nostra felicitació..!

Expressant-ho en rima

junt aquest "detallet",

sols és per traure't una llàgrima;

per ser gran home, i xicotet..!

Gustavo (20/5)

Dia de plaer i satisfacció

per la bona i grata celebració,

omplint-nos de felicitats

ací, a la família i amistats.

Però al pas dels anys

i amb aquest a les mans,

recordaràs estos fets

quan siguem tots; més vellets,

revivint esta il·lusió

de la teua; primera Comunió.!

Escortat en aquell gran dia

de molts gojos i alegria,

en el que vas ser també padrí,

d'un àngel, Mireia, i diví.. 

Moltes Felicitats

La senda del diari.

Senda del diari

que fa de tu el dia,

naixent com a becari

entre penes i alegria. 

Senda del demà,

mirall d'aquestos dies,

que ben cobert està

en vides, plors i carícies.

Llarg camí, a la senda,

que crida la meua sang,

hereu de la no venda

i per no xafar el fang. 

Heu ací el meu camí,

en la senda del diari,

dia a dia sense fi,

 dia a dia, fins avui.   

Ext-4

Està prop del camí l'arena:

Una Gramm en quarta Extrucció

la que sempre ens porta d'excursió,

amb individus i components, 

que com a poc, no són freqüents. 

Un capità, uns remers i un vaixell,

el que transmet la Pau amb ell,

qui no vol guerres ni té ganes

i té en Sònia; dos responsables.

Un Fernando "nevit-man"

junt al tort del Cebrián,

i un parell de guapes Amparos

que són Craks per als "amparos",

és clara i blanca llum de lliri,

allí també la sempre Mili, 

una morena i alta quasi;

és en la "sexi", una Susi.

I la ocupada de la Rosanna,

que pobra, passa son a la gana,

I la Nardi que busca abric a "l'aguero"

dient allò de; "companyero"...
I com no, la fina Esther
que molt activa és en el fer.
I amb la lluita passen els dies
i també les companyies,
que ni estant confús
m'oblide de Maria Jesús,
i la cosa no gens varia
amb el pas de la Maria.

I venen uns relleus

al que esperem com a Déus,

són les "Amparitos" i dones dels xofers,

les millors per tals menesters,
i un prim, i màquina, i tal Raúl,
que sempre va de crack i de cul,
i com si fora un si o si, del tal "posí"
els relleus canvia amb el Gostí.

En fi...
Passa amb gana el dia,

pel bon treball i l'alegria,

i tindre sempre un bon resguardo,

per si ve, el comandant xef del Gerardo,
i l'escorta del monitor aquell
que pocs saben, que s'anomena Miguel.

Boig o assenyat...?

De vegades pense que pensen,

pensant veig el que pensen,

i si encerten en el que pensen.

Enrabiant ells perquè pensen 

que ja pense en el que pensen,

i que erren el que pensen.

Però jo pense i repense

mes que no es pense,

i si erre en el que pense,

sempre dic; dispense.

Relació i falta és el que pense,

clar que sí, caguen-se...!! 

" Els vents que de vegades tenen alguna cosa que ens encanta, 

són els mateixos que ens porten alguna cosa que aprenem a estimar. 

Per tant, no hem de plorar per alguna cosa que va ser pres de nosaltres, 

però, sí, estimar el que ens ha donat. 

Perquè el que és realment nostre, mai se'n anirà per sempre. " 

Obri el somni.

Obri les portes del silenci

i al soroll del brum en la nit,

bordeja les crestes del precipici 

que ens ocupa i fereix al pit

i ens obliga al sacrifici. 

Obri el cor a les circumstàncies

i a la corrent que ens espenta,

al brau sentir de les estrelles

que a tots nos ens regenta

estelat-nos en mils viatges.  

Obri el somni del moment

i tanca finestres al reconèixer,

que és digne i tan freqüent 

esborrar-se al amaneixer

el que passava tan calent.

Obrit al plaer de la serenitat
 que somia entre la son del malson,
 obrit el plaer de la felicitat
que teu és i nostres són.

Qui haurà sigut....???

Ha tingut que donar un baquet,

ara o de més xicotet.

El que acaba de fer l'escritet,

i l'enllaç del face a la web.

Aiii... amiguet, amiguet,

que de xicotets tocàvem el tabalet.

Açò, sols és el passatemps del verset,

i no per pegar cap pet.

Un moment per vent, i contar el fet,

un vent i moment, un fill menudet.

I així és com vaig deixar d'escriure en més d'un paperet,

i fins i tot, també en alguna paret......... 

No hi podem ser amics?

Entre les fines roses

i els capolls més esclatats,

desitge entre totes les coses; 

les vostres amistats.

Entre les dures hores

i el treball en equip,

el que espere de veres;

és, ser el vostre amic...!

Però el home i la dona

no poden ser amics,

verídic és que es dóna;

un revoltó entre llits.

Al anar o al vindre

ferramenta pensant,

el anar despullant-te

i la cosa posant.

Avant i en rere

cervell malalt,

sincer i integre;

i passar-ho per alt.

De bat a bat,

amistat i trellat.

I es que, fins on haguera arribat

si pensara amb l'altre cap???