divendres, 17 de gener del 2020

Sóc murter

I hi havia una vegada....

D'un marit i la muller
nasqueren Murta i Casella,
són d'Alzira i del Xúquer
i d'aquesta bona parella.

Tu saps el per què?
Tu saps qui és qui?
del per què al perquè;
jo vull una pista d'esquí.

Maleït siga el polític
quan fa el que no vols,
com forçar al més crític
el anar a vore els cérvols.

Fer reunions preelectorals
serioses, sense plat ni got,
i donant-nos raó als locals
a tots ens va entrar genglot.

Jo sóc un diumenger,
"en castellano dominguero",
i no tinc res millor que fer;
que agafar a m'aguelo
i guiar-lo com un corder.
Ell, no ha sigut mentider.

I "donde dije Diego.."
Entre l'espasa i la paret
mana sempre l'ego
al tro del satisfet.

Des de l'ajuntament
això és el que volen,
raonant-seu internament,
a la Murta forrellat posem
i en la Casella fem un reten.

Eren elles, tan diferents,
que la mel entre les dents
enamoraven a les gents.

Eren germanes, eren filles,
La Murta i La Casella.
I com és ben sabut,
ja tinc ganes de falles
per fer-me a la seua salut;
dos cassalles.

Brindant per elles,
amant-les mans en alt,
per cadascuna partides;
des de les valletes
a l'Eixavegó alt,
des del Sant Bernat
al Racó les vinyes,
des del Respirall
fins al barri del Arrabal.

Abans, ara i després,
paraula de política al parlar.
Després, esta té massa pes
i no es deixa participar.

Agafàrem unes carreres
sense posar-li el sant al Pep,
tot i demanar-li al sr. Gómez
que volem més pedra pómez.

Som tots i ningú
els que duguem l'ADN (ena),
seria molt més comú
una, ben repartida faena.

Tenim a la nostra vall
un paratge natural,
que a molts els entra l'esglall
pel valor històric espiritual.

Tenim a la nostra vall
una magnífica flora,
algun animal cap per avall
i algun mandatari que no fora.

Tenim a la nostra vall
la joia d'un desig familiar,
però ni a peu, ni a cavall,
la perduda, podríem assimilar.

Tenim a la vall uns pics
que són miralls de serra,
hem de saber-nos rics
que qui la guanya no la erra.

Limitar i prohibir.
Cohibir i despistar?
Demà, hui i ahir.
Així es vol gestionar?

Un pla d'usos
va per ahi rondant.
Són com els tramussos
que ens fan anar esbarant.

I algun òrgan consultiu
que no és vinculant,
jo voldria vore-los en estiu
quan la por vaja cremant.

I alguns, ja voldrien veure'ls
un dia de sol passejant,
sense lloc on seure'ls
perquè s'estaven cagant.

I algun tècnic arquitectònic
advertint-ho mentre tant;
que pot quedat molt atònit
si la dels coloms cau redolant.

I algun, algun,
i algun més que més.

I algun senderista
que s'ha perdut corrent,
i quan li han seguit la pista
l'han trobat en Carcaixent.

Vaja una gent
i encara tenen sort,
no aparèixer en Moixent
o en el camp d'un tort.

I algun historiador i mestre
que vol visitar la seu
i no sap que hi ha peste
i per això no hi ha museu.

I algun visitant assidu
que no la coneix contada,
i es sent un individu
desitjant una excursió guiada.

Abans de ser més expoliada
per l'oratge, el segles i la mà,
Cal una taula agermanada
o s'en va tot s fer la ....

Jo sóc un "dominguero",
i un habitual contribuent,
si vull pau sé on fer-ho
doncs l'esperit m'obri ment.

Sóc jo, un altre ningú
i com un aquell;
del bé comú
puc perdre el cervell.

Sí, "un dominguero",
amés de poc lleuger,
que ni cridant al polissero
me lleven a mi; el ser murter!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada