"Un cerebro con el corazón de colores"

Resultados del V concurso Internacional de "Otoño e Invierno"
Para esta ocasión han sido seleccionadas alrededor de 200 microrrelatos de los más de 550 presentados a concurso.

"Un cerebro con el corazón de colores"

Otro otoño con su férreo invierno entre fríos placeres del viento
que en la riva de la cuenca náciose con áurea mojada.
La escudan naranjales sobre el lecho dorado de riberas en baño,
con la vida en su huerta por el táctil pensar de la mano del escultor.
Y forjóse la hermosa de mi tierra, la Valencia del tiempo.

En cada palpito

La suave brisa perpetúa

aromas en los labios
salpicando mares de nácar
sobre puertas a mi corazón.

Amalgama vergeles
con pétalos de gladiolo,
rociador de rosas, margaritas
y los azahares con romero.

Sobrevuelan mis palcos
que anidan en sus sierras,
oteando vidas de horizonte
con algodonosas viajeras,
con su brillo espejo de Sol,
con sus estrellas de Luna.

Atardece.
Sonroja el lucero
ante sus carnosas mejillas
con tonos de fresa,
azul mirra plata
y sabores de miel canela.

El viento,
el que azota mi querer
en cada sentir de amanecer.
Prisionero de mi tierra.

Sóc murter

I hi havia una vegada....

D'un marit i la muller
nasqueren Murta i Casella,
són d'Alzira i del Xúquer
i d'aquesta bona parella.

Tu saps el per què?
Tu saps qui és qui?
del per què al perquè;
jo vull una pista d'esquí.

Maleït siga el polític
quan fa el que no vols,
com forçar al més crític
el anar a vore els cérvols.

Fer reunions preelectorals
serioses, sense plat ni got,
i donant-nos raó als locals
a tots ens va entrar genglot.

Jo sóc un diumenger,
"en castellano dominguero",
i no tinc res millor que fer;
que agafar a m'aguelo
i guiar-lo com un corder.
Ell, no ha sigut mentider.

I "donde dije Diego.."
Entre l'espasa i la paret
mana sempre l'ego
al tro del satisfet.

Des de l'ajuntament
això és el que volen,
raonant-seu internament,
a la Murta forrellat posem
i en la Casella fem un reten.

Eren elles, tan diferents,
que la mel entre les dents
enamoraven a les gents.

Eren germanes, eren filles,
La Murta i La Casella.
I com és ben sabut,
ja tinc ganes de falles
per fer-me a la seua salut;
dos cassalles.

Brindant per elles,
amant-les mans en alt,
per cadascuna partides;
des de les valletes
a l'Eixavegó alt,
des del Sant Bernat
al Racó les vinyes,
des del Respirall
fins al barri del Arrabal.

Abans, ara i després,
paraula de política al parlar.
Després, esta té massa pes
i no es deixa participar.

Agafàrem unes carreres
sense posar-li el sant al Pep,
tot i demanar-li al sr. Gómez
que volem més pedra pómez.

Som tots i ningú
els que duguem l'ADN (ena),
seria molt més comú
una, ben repartida faena.

Tenim a la nostra vall
un paratge natural,
que a molts els entra l'esglall
pel valor històric espiritual.

Tenim a la nostra vall
una magnífica flora,
algun animal cap per avall
i algun mandatari que no fora.

Tenim a la nostra vall
la joia d'un desig familiar,
però ni a peu, ni a cavall,
la perduda, podríem assimilar.

Tenim a la vall uns pics
que són miralls de serra,
hem de saber-nos rics
que qui la guanya no la erra.

Limitar i prohibir.
Cohibir i despistar?
Demà, hui i ahir.
Així es vol gestionar?

Un pla d'usos
va per ahi rondant.
Són com els tramussos
que ens fan anar esbarant.

I algun òrgan consultiu
que no és vinculant,
jo voldria vore-los en estiu
quan la por vaja cremant.

I alguns, ja voldrien veure'ls
un dia de sol passejant,
sense lloc on seure'ls
perquè s'estaven cagant.

I algun tècnic arquitectònic
advertint-ho mentre tant;
que pot quedat molt atònit
si la dels coloms cau redolant.

I algun, algun,
i algun més que més.

I algun senderista
que s'ha perdut corrent,
i quan li han seguit la pista
l'han trobat en Carcaixent.

Vaja una gent
i encara tenen sort,
no aparèixer en Moixent
o en el camp d'un tort.

I algun historiador i mestre
que vol visitar la seu
i no sap que hi ha peste
i per això no hi ha museu.

I algun visitant assidu
que no la coneix contada,
i es sent un individu
desitjant una excursió guiada.

Abans de ser més expoliada
per l'oratge, el segles i la mà,
Cal una taula agermanada
o s'en va tot s fer la ....

Jo sóc un "dominguero",
i un habitual contribuent,
si vull pau sé on fer-ho
doncs l'esperit m'obri ment.

Sóc jo, un altre ningú
i com un aquell;
del bé comú
puc perdre el cervell.

Sí, "un dominguero",
amés de poc lleuger,
que ni cridant al polissero
me lleven a mi; el ser murter!!!

"La llave del tiempo"

"La llave del tiempo"

Vuelas mecido con el aire
desde la pausa del balancín
y te sitúas en el horizonte
dentro de un espejo tridimensional,
donde las verdades son mentira,
donde los embustes son veraces,
donde el deseo se traiciona
con excesos de recelo
por una fuerza antinatural.

Vuelas sujeto con el aire
que anclandóse en sus romances;
planea su naturaleza
con ingenios para aterrizar
ante otra vida generacional.

Vuelas con el hasta y el donde,
cuando el pasado muere presente
sobre un futuro ausente.

Tacte sensorial

Amb el silenci tremolós,
la visió dels ulls tancats
i la fina llema dels dits,
acaricie formes imaginàries
recorrent el seu cos vellut
en un esclat de frenesí
que explota dintre del pit
en un terratrèmol de desitjos.

"Un noctámbulo de doce atardeceres"

Su obra ha sido elegida en el VII Concurso de microrrelatos  “Inspiraciones nocturnas" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre.

Hoy sólo puedo llegar a ciertas mentes

como caminante de Lunas inertes,

esas que alumbran las miradas ausentes.

Hoy sólo puedo atardecer con la noche

donde un corazón me atrapa con su broche.

I semblaven ones de vent, al vent,
com aquells insolubles durs cabells
que aromatitzant-se de rosa foc;
vulneraven l'esperit dels sentits
pels fidels presoners d'arreu del món.

"Des-ata-te"

No hi ha color
que en la puresa perdure,
com l'ànima de l'ésser humà
en la paleta de la diversitat
i la grandesa de la realitat.