Coherent

Nanit bona gent....;

Va un curt parlament?

Es que tinc un dit

Al repòs del llit.

Brinda el moment

Eufòria i gana,

I de ben segur

Treball de futur.

Brinda el moment

Un fet ben conscient

Que crida i clama

Per Inteligent.

Brinda el moment

El que molt s'ama,

La sang i la ment;

Vida, simplement.

Au..

Nuc de llengua

En fi, ni cap avant ni cap arrere,

i ni falta que ara fan,

Que les paraules que es moren al perdres

són les d'àngel i Satán.

Casualitat d'estar criat com un ser ruc

i a la llengua tindre un nuc.

Tordesillas

La vergüenza hoy nos invade

Al manchar vuestras lazas con sangre, 

Mostráis vuestro roto nombre al mundo 

El mismo que siembra nauseabundo 

Una cruel señal en negro punto, 

Por el que alzar la voz en conjunto 

Contra la falsa razón cultural 

Y la estupidez humana animal. 

Estupor y crueldad, muerte fatal, 

Salvaje la actitud no racional. 

Dramàtica solució en fugida

Volar la ment al confort

Del treball quotidià,

Es mou en acollir al port

Els residus de la sort.

Vent de l'ahir, hui i demà, 

Presència i retòrica 

Pel que sobreviu a la mort.

D'un toc mut en pena al cor

Que abasta la memòria,

Brolla el sistema de l'or

En seu parlamentaria,

I en forma tan pecaria   

Que només transmet la por.

Ho escoltem en el debat

Sent sospitós a diari,

Emigrant, refugiat,

Dintre el mediterrani

I en fals itinerari;

Cau el ser humà ofegat.   

A les pàtries del reclam 

Sembla que no hi ha fam,

Ni tampoc hi ha prou lloc

per a tots els del bot.

Patrícia Llàcer

Hui fa bon dia i brilla el Sol,

No res cal preguntar-se, 

per què és premeditat

Que este oratge mal criat

Amb la natura s'aliat.

I hui per tu Patrícia;

Amb molta felicitat.

--*FELIÇ ANIVERSARI*--

La pena del refugiat

Posem el crit,

Ho fem al cel,

Mirant al xic 

En trist recel. 

Parlem del vist, 

Ho fem de gel, 

Sentir que el dit 

Culpa al rebel. 

Parlem del dit, en crit, pel vist i pel xic. 

Plorem al cel, amb recel, per gel i rebel. 

Ho fem mirant, posem sentir, ho fem trist. Parlem de culpa.

Desperte i tanque l'ull

Obric l'ull, i me cull...

I sempre declines 

En les polítiques 

Explicar a la gent,

Que de cap t'aterres 

Si no eres escrivent 

En econòmiques, 

Numeralment conscient. 

Nyas, vas i preguntes, 

Que d'incrèdul creixes 

I mes que no vullgues; 

Casa d'altre vas fent 

Notícies tots els dies

Del mal finançament.

Són moltes porqueries 

Que consensuadament,

Han prés enriquint-se

Traïnt-nos constantment, 

I malauradament...

De res ens estranyem,

I com les fem pròpies; 

Ja si ens acostumem

Que gent amb famílies 

Van fent-se el resumen,

Per què els emprenyes 

En les dures senyes

Robant a mans plenes.

Per Aznar i Fragra, 

Per Fragra i Rajoy,

Tot el vell sistema

Desde el setanta huit;

Crema i està molt podrit.

Barcenas ho ha dit.

Borinot, borinot,

Problema de caixa fort?

Monopoli en confort

De xoriços amb sort.

Ale...a tancar l'ull.

Políticament parlant

Casualitats de la vida

De ser o no necessitat,

Els anys ens donen la mida

Creant-se l'única veritat.

Primer no veien res, o "nada"

Interés per governada,

Ni el tres per concesionada

En sa renta administrada.

Després, la màquina d'estat, 

Mou en una clara estampida

No traïnt-se dins del debat 

I embrutant els vots en crida

Amb les paraules del combat.

Política corrompida

Que els lladres ja han demostrat,

Que la bona clase amb mida

És de bressol i amb qualitat,

I en la patria conquerida

No hi ha altra finalitat;

La mare ser abolida 

I tot patrimoni expoliat.

Esta Convergència i Unió 

O com vullga que ara es diga,

Problema té de nació, 

I no tenint més vergonya 

Per Poder i devoció, 

Que en parar la mà d'Espanya

En esta Constitució,

Tots de pesca, sense canya,

I en mateixa corrupció
demanant revolució.

Venut sí, i el PP ho ha sabut,

Altra dreta i catalana.

I ara, en l'era de l'embut

On tot el treball és tan brut,

Intel·ligència a la gana

Investigant al venut,

I desmembrant la magrana

Per fer-se més gran i forçut,

I en voler alçar façana 

Deixant un partit mig vençut;

L'Esquerra Republicana.

Una mentida de les grans

Continua sense descans,

Com la creada per Ciutadans,

Que ara no tenen massa mans

Però no passaran molts anys.

I llegint a un tal Sotelo

"Que era calvo y sin pelo",

Dient que, en el setanta huit,

"El mejor que se consiguió"; 

Omplir d'espanyols amb guió

A les terres de L'Aragó,

I reduir-los en opció 

a la mínima expressió.

En fi, que no vull vore premsa 

Que el cap va i maleint pensa.

..i si tens prou o molts anys com jo,

Llegiràs fent reflexió.

"Tinc un clar vici; una malaltia."

Vici o malaltia,

estic afectat,

de nit i de dia 

estic al rimat. 

Vici o malaltia 

en un inventat, 

la vista confia 

per fer un versat. 

Vici o malaltia 

per una amistat, 

escrit a ma tia 

o al meu veïnat. 

Vici o malaltia 

sòc de cap quadrat, 

a la Policia 

sí he criticat.

  

Vici o malaltia 

estic observat, 

també ho llegia 

i seré jutjat.... 

Vici o malatia 

pensant un trencat, 

perfeccionaria 

el puto teclat. 

Plena i egoista

Fresca a l'horitzó, s'il·luminava 

En el palpar de la rosada nit,

I per la memòria era pintada 

On el negre cel clar mostrava 

Un punt al camí cap a l'infinit, 

Per ser cel, i patria d'acampada. 

La llum es va mostrar en l'absència

Com a qui margina un jardí florit

I en l'observança dels ulls tènues 

S'assabenta, per la raó al pit,

Que naix un mant d'estels, orfres i nues.

La nit ens va ocupar, amb la lluna,

I més que no estiga al nostre abast

la vorem sent centre d'atenció,

Creixent altiva, radiant, egoista,

Fantàstica i pura en la raó.

La lluna ens va deixar fent-nos un ball.

La nit ens portarà llum, i plena.